Resultats de la cerca

Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille  de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die Konstitution…

Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i  Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i…

Es graduà en matemàtiques al California Institute of Technology 1948 i es doctorà el 1951 a la de Princeton Començà a interessar-se pels ordinadors i la computació a partir de l’afecció als escacs Entre les seves nombroses aportacions pioneres, que desenvolupà entre els anys seixanta i setanta, cal esmentar la computació en temps compartit , que permet el treball simultani de diversos usuaris en un mateix sistema informàtic, el disseny d’una sistema precursor de l’actual comerç electrònic i, molt especialment, el desenvolupament de la intelligència artificial , camp en el qual…

Començà la seva carrera musical de manera autodidàctica de molt jove Es fabricà la seva pròpia guitarra amb una llauna, un tros de fusta i quatre cordes, i ben aviat començà a actuar amb aquest instrument L’any 1953 se n'anà a Johannesburg cercant feina com a infermer en una mina d’or Quan tingué l’oportunitat, es comprà una guitarra i al cap d’un any inicià la seva carrera professional tocant en diferents clubs L’any 1955 s’uní a la discogràfica Gallo, on edità les seves composicions, interpretades amb altres artistes de renom nacional El 1960 començà tocar el saxofon i poc temps després ja…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori…

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi extraoficial del públic…

Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner de la flauta…

Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no…

A principi dels anys seixanta viatjà a Europa, i a París realitzà les seves primeres performances en aquesta ciutat conegué nombrosos artistes i pensadors, la qual cosa li permeté entrar en contacte amb l’avantguarda artística del moment i amb figures clau de l’art del segle XX Entre el 1963 i el 1967 desenvolupà el període cinètic del seu treball amb obres com Bubble Machines , Sand Machine o Mud Machine , que concentren la relació amb la natura en una forma elemental per tal d’explorar l’experiència estètica, les interaccions poètiques entre la tecnologia desenvolupada per l’ésser humà i…

Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat, Miquel Oyonarte,…