Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
adenostil
Adenostil (A. alliariade)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, d’enormes fulles cordiformes i flors rosades o liles.
L’ A alliariae fa herbassars al fons de les valls subalpines dels Pirineus i dels Alps
coll de Balme
Coll dels Alps, al massís del Mont Blanc.
Comunica les valls de l’Arve, França, i del Trient, Suïssa 2 205 m Centre d’excursions
De la desfeta del món hispanovisigòtic fins a la nova organització carolíngia (segles VIII-X)
Detall de la llinda de Sant Genís de Fontanes Rosselló, datada vers 1019-1020 / ECSA - JL VALLS
Serra do Gerês
Massís
Massís granític de Portugal, a la regió de Minho, que forma part del massís Galaic.
És limitat per les valls del Limia i el Cávado La màxima altitud és de 1 544 m
serra d’Espadà
La Vall d’Almonessir, a la comarca de l’Alt Palància, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
Coaner
Església parroquial de Coaner
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages, a la vall del torrent de Coaner , afluent, per la dreta, del Cardener, on desemboca aigua amunt de Súria després de néixer prop de la Molsosa (Anoia) i resseguir la serra de Castelltallat.
El terme inclou també part de la colònia Valls L’església parroquial de Sant Julià és del s XI
pic de la Mànega
Cim
Cim (2 215 m) de la serra que separa la vall Farrera, al N, de la coma de Burg i la Ribalera, al S.
Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega , obert al vessant meridional del pic
Una nova època daurada dels castells
Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels…
Vilaniu
Literatura catalana
Novel·la realista de Narcís Oller publicada el 1885, en plena consolidació del novel·lista.
Desenvolupa la narració Isabel de Galceran , del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novella romàntica Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon El seu matrimoni amb Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d’Isabel,…