Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Nora Navas

Nora Navas (2014)
© Acadèmia del Cinema Català. Ruano Fotografia
Teatre
Actriu.
Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó Les tres germanes 2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay…
Sant Pau de Fenollet
Vista general de Sant Pau de Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Fenolleda.
És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la zona de vi de…
castell de Perpinyà
El castell de Perpinyà
© Fototeca.cat
Història
Palau construït a Perpinyà, a la part alta, que domina la ciutat des del S, des del darrer terç del s XIII, com a residència dels reis de Mallorca, en esdevenir Perpinyà la capital continental del regne de Mallorca.
Es troba al centre de les fortificacions construïdes successivament des de la fi del s XV, al llarg del s XVI 1540, 1552, 1564 i al XVII 1679 per Vauban aquesta darrera desmantellada el 1904 És voltat d’un fossar i flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals, al N i al S, afegides al s XV a l’antic edifici rectangular A la façana occidental hi ha la torre de l’homenatge, amb l’entrada principal al pati interior quadrangular, pràcticament voltat d’arcades A la façana oriental hi ha la torre major, on es troben les capelles sobreposades de la…
les Paüls
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual han estat annexats (1966) els de Nerill i d’Espés; l’antic terme és a la vall alta de l’Isàvena (vall de les Paüls), fins a l’inici del congost d’Ovarra.
El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la resta predominen els pasturatges el 65%…
Montroi
Restes del castell de Montroi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, a l’extrem nord-occidental de la comarca.
El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses El conreu principal és el de la vinya 1 300 ha —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres Hi han estat installades algunes granges La població, en retrocés, tendeix a estabilitzar-…
riera de Merlès

La riera de Merlès, prop del veïnat de les Heures, al terme de la Quar
© Fototeca.cat
Riera
Afluent per l’esquerra del Llobregat.
Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una conca vessant de…
Tucumán
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és San Miguel de Tucumán Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristallins La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades La vegetació també és de tipus tropical Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli, tabac,…
Bremen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
Format per dos territoris, el que envolta la capital, Bremen, situat a les vores del riu Weser, en terrenys d’origen fluvial, drenat pels rius Weser i els seus afluents, Wümme i Delme, i el que envolta la ciutat de Bremerhaven, que s’estén a la vora dreta de la desembocadura del Weser, sobre terrenys d’acumulació fluviomarina recent, drenats pels rius Geeste i Lune L’activitat econòmica del land és bàsicament la portuària, fet que ha determinat la seva estructura industrial drassanes, maquinària, elaboració de productes alimentaris importats, etc Per altra banda, hi ha també…
l’Alqueria d’Asnar

Municipi
Municipi del Comtat.
És situat a la vall alta del riu d’Alcoi, al pla de Muro El riu d’Alcoi travessa el terme de N a S El terme municipal és format per un sector principal 0,73 km 2 i dos enclavats, un entre els termes municipals de Muro del Comtat i Cocentaina 0,30 km 2 , i l’altre, entre els de Muro del Comtat i Benimarfull 0,06 km 2 L’abundància de fonts provinents de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla donen gran fertilitat a l’agricultura El terreny inculte és escàs Els conreus principals són les oliveres, la vinya i les hortalisses a les hortes petites La principal font de riquesa és la indústria…
Algaida

Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda La…