Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera com a cantaire d’un cor universitari, i continuà els estudis amb Irma González Després de debutar amb un petit paper a Fidelio , a partir del 1973 actuà ja com a protagonista a Manon , de Massenet, feu de Des Grieux i a La bohème , de Puccini, de Rodolfo El 1974 es traslladà a Europa per continuar la seva formació musical i s’especialitzà en el repertori per a tenor líric lleuger mozartià, interpretant personatges com Idomeneo, Belmonte, Ferrando, Ottavio, Tamino i Tito El 1978 debutà a l’Òpera de Viena amb La flauta màgica , que després interpretà a Salzburg amb H von…

La repetició en eco pot ser simple ex 1, doble ex 2 o triple ex 3, i cada repetició pot ser més curta que l’anterior Aquest efecte fou utilitzat en la música vocal del segle XVI per autors com R de Lassus O là o che bon eccho i L Marenzio O tu che fra le selve , i durant el Barroc, en què podia funcionar com a metàfora sonora del més enllà, en obres escèniques com ara l’òpera The Fairy Queen de H Purcell o l’oratori Jephté de G Carissimi En la música instrumental, l’eco pot ser present al llarg de tot el moviment WA Mozart Notturno , KV 286 i anar acompanyat d’un canvi tímbric…

Ha adquirit una especial reputació com a orquestra mozartiana, i ha enregistrat totes les simfonies de l’època de maduresa del compositor austríac, com ara el Rèquiem i la Missa en do menor , la integral dels concerts de piano i les set òperes de maduresa de Mozart Idomeneo, re di Creta , La clemenza di Tito , El rapte del serrall , Così fan tutte , Les noces de Fígaro , Don Giovanni i La flauta màgica , que foren interpretades a Amsterdam, París, Parma, Lisboa, Ludwigsburg i Londres A més del repertori simfònic i concertístic, l’orquestra ofereix moltes produccions operístiques, com el cicle…

Marcat per un germà amb una minusvalidesa intellectual, començà de molt jove l’activitat de voluntariat al servei d’aquest collectiu com a monitor El 1980 fou nomenat director de la cooperativa Taller Escola Barcelona, que posteriorment portà a la creació del Grup TEB 2000 Aquesta organització, formada per vuit cooperatives, cerca la inclusió en la societat de persones amb alguna discapacitat a través d’un entorn favorable que faciliti els diversos requeriments per a una vida tan autònoma com sigui possible en els diferents àmbits, com ara els del treball, l’habitatge o l’esport En aquest…

Estudià piano al Conservatori de Berna i posteriorment musicologia a la universitat de la mateixa ciutat Entre els seus professors cal destacar Ernst Kurth i Wilibald Gurlitt Es doctorà l’any 1938 amb una dissertació sobre l’harmonia en l’obra d’E Grieg Treballà en diferents universitats suïsses, com les de Berna, Zuric i Basilea Fou membre executiu de la Societat Internacional de Musicologia, i del 1967 al 1972 en fou president Treballà com a coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" i el 1968 collaborà amb Ludwig Finscher en l’edició completa de l’obra de P Hindemith Participà en alguns dels…

Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…

Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’execució instrumental com en l’aspecte…

Inicià els estudis de piano a tres anys i posteriorment continuà la seva formació a la High School of Performing Arts i també a la Mannes School of Music de Manhattan, on cursà composició i direcció d’orquestra amb C Bamberger Més endavant estudià de manera autodidàctica, amb lliçons puntuals de mestres com M Horszowski i A Balsam El 1967 actuà en el Festival de Música de Marlboro, juntament amb Rudolf Serkin, Alexander Schneider i Pau Casals Un any més tard debutà al Carnegie Hall El 1972 guanyà el Concurs Internacional de Piano de Leeds Alterna la interpretació com a solista i com a membre…

S’inicià en la música al Conservatori de Música de Manresa, estudis que completà amb destacats professors tant del país com de l’estranger Ben aviat destacà en les seves actuacions com a solista i també com a integrant de grups de cambra Ha tocat amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona, l’Agrupació Instrumental Contemporània i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, entre altres formacions El seu repertori inclou des d’obres clàssiques fins a peces d’autors contemporanis i és molt important la seva tasca de divulgació de la música dels compositors de les noves…

Inicià la seva trajectòria com a pianista tardanament, després d’haver estudiat trompa i orgue i d’haver emprès la carrera professional com a violinista El contacte amb Ferruccio Busoni, amic de la família, li suposà un canvi radical d’orientació musical i s’inclinà cap al piano El 1921 tocà a duo amb Busoni, que el feu alumne seu i el tingué com a ajudant en l’edició de les obres de JS Bach, de qui Busoni era un gran estudiós i admirador Assolí un gran èxit en una gira que dugué a terme per Europa el 1923, i debutà als Estats Units el 1932, país on s’establí definitivament el 1938 Com el seu…