Resultats de la cerca

Fill del tresorer del príncep de Liechtenstein, el seu talent excepcional per la música es manifestà quan era molt petit A set anys ja feia d’organista a la seva ciutat natal, i escriví les seves primeres composicions L’any 1851 els seus pares l’enviaren a estudiar al Conservatori de Munic, on rebé classes d’orgue, piano i teoria També estudià de forma privada amb Franz Lachner Malgrat que havia escrit moltíssimes peces per a orgue, en les quals desplegava un admirable domini del contrapunt, no fou fins l’any 1859 que es decidí a publicar una collecció de peces per a piano amb el…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en què el…

Estudià successivament a Cristiania, Leipzig i Berlín, ciutat aquesta darrera on fou deixeble del violinista hongarès Joseph Joachim Més tard, fou alumne de composició de Jules Massenet a París, on formà part del grup d’artistes escandinaus residents en aquesta ciutat, com JA Strindberg o E Munch Durant aquest mateix període, feu amistat amb el compositor anglès Frederick Delius El 1897 fou nomenat director del Teatre Central de Cristiania, càrrec que només ocupà durant un any El 1898, juntament amb Delius, viatjà a Anglaterra, on al capdavant d’una orquestra oferí el primer…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, a través del qual conegué la música de D Buxtehude, JA Reincken i els clavecinistes francesos Des del 1718 viatjà per Itàlia, actuant com a intèrpret virtuós de música de tecla El 1721 tornà a Brunsvic, on compongué la seva primera òpera italiana, L’innocenza difesa , avui perduda El 1722 acceptà la invitació del rei de Suècia per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la seva cort, en la qual compongué, entre altres obres, la segona òpera italiana, Arminio 1725, també perduda El 1725 renuncià el càrrec que tenia a Suècia i…

Fou educat en una família molt afeccionada a la música i a cinc anys ja tocava en públic Estudià violí i piano al Conservatori de Charleroi i, posteriorment, perfeccionà els seus estudis al Conservatori de Brusselles, amb Alfred Dubois, i al de París, on fou deixeble de George Enescu Els anys 1939 i 1940 fou distingit amb diversos premis Debutà interpretant el concert de Mendelssohn amb la Filharmònica de Brusselles sota la direcció de Charles Munch pocs dies abans de la invasió nazi de Bèlgica La seva carrera internacional no començà fins al final de la Segona Guerra Mundial L’…

Adquirí la seva formació musical com a escolà a la capella reial de França, que llavors dirigia GB Lulli, i el 1683 ja fou un dels finalistes en les oposicions a vicemestre de la capella reial convocades per Lluís XIV, fet que li valgué una pensió reial Després fou nomenat mestre de capella dels jesuïtes de Sant Lluís el Gran Les obres que li donaren més renom foren les que compongué per al teatre de la cort, sobretot les tragèdies líriques i els ballets Però l’any 1699, arran d’un embolic amorós, hagué de fugir de França sota pena de mort amb la seva amant, amb qui es casà el…

Encara que atractives, algunes de les dades sobre Cambini, com ara que fou deixeble del pare Martini, que interpretà quartets amb F Manfredi, P Nardini i L Boccherini, o que contactà amb J Haydn, són dubtoses i no prou contrastades El primer fet cert que es coneix de la seva vida és que el 1770 s’establí a París El 20 de maig de 1773 tocà al Concert Spirituel, i pel desembre del mateix any l’editor Vernier li publicà els 6 Quartets , opus 1 Les seves obres foren editades amb una notable rapidesa, i cap al 1800 ja en tenia publicades unes 600 per a instrument Cambini s’adaptà bé a…

Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el caracteritzà fou l’ús…

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un…

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou…