Resultats de la cerca

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oficina d’Informació i Propaganda de CNT/FAI Barcelona FOTOGRAFIA Ricardo Alonso blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Cànovas Sinopsi A Barcelona, el moviment espontani de milicians participa en els darrers combats contra els revoltats i en defensa de la República Els anarcosindicalistes narren les seves conquestes revolucionàries i la seva sortida cap al front Producció Es tracta del primer reportatge rodat a Barcelona després de l’aixecament del 18 de juliol de 1936 Els operadors improvisats de la CNT/ FAI recorregueren els carrers i aconseguiren un document…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Quasar Barcelona, Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ David Fernández MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Mathieu Carrière Don Carlos, Àlex Casanovas Nico, Laura Mañà Sara, Diana Sassen Aneque, John Melville Mario, Fermí Reixach Pablo, Luis Bazaco Diminuto ESTRENA Barcelona, 06031992, Madrid, 03041992 Sinopsi Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’un banc…

Iquino el 1950 a l’avinguda del Parallel de Barcelona El 1955 ja tenien tres platós, cinc models de càmeres, projectors de llum, "girafes", tràvelings, cinc sales de muntatge, de projecció, de doblatge, i altres serveis camerinos, maquillatge, sastreria, perruqueria, etc Per agilitar els rodatges, Iquino també creà els seus propis estudis de sonorització, els Parlo Films, per als quals adquirí equips d’enregistrament Klangfilm Durant alguns anys, els IFISA foren un punt de referència important per a la cinematografia espanyola, i sobretot després de la desaparició dels estudis…

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant…

Format al Club Natació Barceloneta, guanyà la Travessia petita del Port de Barcelona 1969, entre altres èxits Nedà els 400 m estils individual amb la selecció estatal absoluta als Jocs Mediterranis 1971 El 1972, ja amb el Club Natació Barcelona CNB, aconseguí el campionat absolut i individual de Catalunya en la prova dels 200 m papallona A partir d’aleshores es dedicà al waterpolo i, amb el CNB, fou dues vegades campió de Lliga 1975, 1980 i tres cops semifinalista de la Copa d’Europa 1972, 1975, 1980 Amb la selecció espanyola jugà 198 partits entre el 1973 i el 1982 i disputà dos…

Fundada el 1965, el seu precedent fou una federació regional llevantina o balear constituïda l’any 1946, a l’empara de la Federación Espanyola de Clubs Náuticos FECN, i creada l’any 1945 L’any 1965 la FECN es dividí en dues federacions la de vela i la de motonàutica, la primera de les quals establí la seu a Barcelona, ja que la territorial catalana era la més dinàmica en l’àmbit estatal Els presidents han estat Ricard Roig Riera 1965-69, Miquel Company 1969-1971, Joan Maria Roig 1971-1993, Joan Anton Camuñas 1993-2000, Segimon Obradors 2000-2009 i Gerard Esteva 2009 Està dedicada…

Construït per l’arquitecte Félix de Azúa, fou inaugurat el 8 de juliol de 1961 amb un partit internacional entre les seleccions de Catalunya i el Llenguadoc-Pirineus El 1988 se substituí la cendra per una pista de tartan amb vuit carrers Fou la seu dels entrenaments dels llançadors dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aquesta concessió implicà una millora general de les grades, l’enllumenat, la gespa, la pista, la gàbia de llançaments, els vestidors i el gimnàs El 2004 es renovà el material sintètic i també es construí un edifici per acollir la secretaria de la Joventut Atlètica…