Resultats de la cerca

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’Òpera de Munic…

Estudià cant a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà el 1977 com a protagonista femenina de Porgy and Bess G Gershwin i ben aviat emprengué una gira que la dugué a presentar-se arreu dels EUA, fins que li arribà la fama definitiva amb la pellícula Diva de JJ Beineix 1980 D’ençà de la seva presentació el 1984, actuà amb regularitat a l’Òpera de París, ciutat on protagonitzà l’ Aïda que inaugurà el Palau dels Esports de Bercy 1984 La temporada 1987-88 interpretà amb èxit la Marguerite de Faust a Estrasburg…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…

Començà a estudiar piano i violí a tres anys, i es formà com a director amb el seu pare, el també director d’orquestra i violinista F Slatkin, i amb JW Susskind Amplià els seus coneixements a la Universitat d’Indiana, a l’Aspern Music School i a la Juilliard School Debutà com a director el 1966 al capdavant de la Youth Symphony Orchestra, i l’any següent treballà com a assistent de JW Susskind en l’Orquestra Simfònica de Saint Louis, agrupació que dirigí del 1979 al 1996 Entre el 1977 i el 1979 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans, i en 1992-99 dirigí el festival de…

Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A partir del 1976, fins a la seva…

Estudià amb Z Kodály i L Weiner a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb L Sómógyi També rebé consells d’O Klemperer i B Walter, abans de ser contractat a Györ el 1953 Dos anys després passà, com a repetidor, a l’Òpera de Budapest El 1956 abandonà Hongria i es traslladà a Alemanya, on en 1958-63 fou contractat a l’Òpera d’Augsburg, i des del 1964, a la de Colònia, on desenvolupà un ampli repertori que abraçava des de WA Mozart fins a HW Henze, passant per R Wagner, B Britten o I Stravinsky El 1966 debutà amb Un ballo in…

Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…

Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des del 1986-89, i director de l…

De família humil, aconseguí ingressar al Conservatori de París, on seguí amb èxit diverses disciplines musicals 1959-64, entre les quals un curs d’ones Martenot Fou deixeble, entre d’altres, d’O Messiaen Posteriorment amplià la seva formació a Basilea, on conegué P Boulez També estudià amb K Stockhausen i H Pousseur Fou guardonat amb diversos premis i del 1966 al 1968 fou convidat als Estats Units per la Fundació Harkness Fou director del Conservatori de Champigny-sur-Marne 1972-88, i professor de composició i orquestració al Conservatori de París fins el 2002 i al Conservatori de Versalles…