Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
Institut del Teatre
Teatre
Dansa i ball
Educació
Nom adoptat per l’antiga Escola Catalana d’Art Dramàtic a partir del 1939.
Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…
Santa Llúcia Sacosta (Girona)
Art romànic
Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es…
Mare de Déu de Port (Barcelona)
Art romànic
Propera a l’antic castell de Port, erigit, segons es diu tradicionalment, en un puig de migdia de la muntanya de Montjuïc, es bastí la capella de Santa Maria de Port, de la qual consta l’existència a la tercera dècada del segle XI Segons un document datat l’any 1031, Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, féu un llegat de blat per a la dedicació de la dita capella Aquesta primera referència escrita ha fet pensar a alguns autors que fou la mateixa Ermengarda, esposa del vescomte Geribert de Barcelona, qui fundà l’esmentada església de la fortalesa de Port, propietat…
Antoni Puig i Gairalt
Antoni Puig i Gairalt La fàbrica Myrurgia (1928-30), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…
Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta
© Fototeca.cat
Història
Política
literatura castellana
Polític i escriptor.
Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de Catalunya…
,
Crèdit i foment de Barcelona (1865-1866)
L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…
El Noucentisme rigorós
Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…
la ciutat d’en Nyoca
Nom donat, a Barcelona, als barracots que, durant l’epidèmia de febre groga de l’any 1821, foren construïts a la falda de Montjuïc per servir d’habitatge a la gent humil.
Palau Nacional

Exterior del Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Edifici de Barcelona —un dels més grans de la ciutat— construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929.
És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la collaboració de Pere Domènech i Roura Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula —amb pintures de F Galí—, situats sobre l’eix principal Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina