Resultats de la cerca

Situació Petita ermita situada a l’est de Capella, amb una gran simplicitat de formes i nua d’ornamentació ECSA - FX Mingorance L’ermita de la Transfiguració és situada en una petita plana a la riba esquerra de l’Isàvena, a l’est de Capella, envoltada per camps de conreu Mapa 31-11 250 Situació 31TBG879757 Per a arribar-hi des de Capella cal seguir la carretera que remunta l’Isàvena en direcció a la Pobla de Roda, i un cop fets uns 3 km veurem l’ermita a mà dreta, a peu de carretera Història El lloc de Miralpeix constituí a l’edat mitjana una petita caseria, de la qual només ha…

Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…

El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca allargassada en…

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró i Soliveta L…

De l’antic castell de Castre, successor del Labitolosa romà, resta l’església romànica segle XIII, un retaule del segle XVI i diverses taules d’un altre retaule del 1303 Fou centre de la  baronia de Castre

L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija, dedicada a Sant Romà, és, en part, romànica

Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir castell de Cérvoles

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació Façana de ponent, l’element més genuí d’època romànica d’aquesta església parroquial molt modificada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí de Canals presideix el poble del mateix nom, situat sobre la carretera de la Pobla de Segur a Pessonada JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG343770 Història El lloc de Sant Martí de Canals apareix repetidament en la documentació medieval, relacionat i vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri En els documents coneguts com a falsos VI, VIII i X de Gerri , datats suposadament a la fi del segle XI, la parròquia, la vila i l’església de…

Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…