Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
Sant Pere de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, situada dins del barranc de Sant Pere ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Sant Pere és al cim d’un esperó rocallós situat dins el barranc de Sant Pere, en un terreny de geologia molt similar a la del proper nucli alt-medieval de Montclús Mapa 33-13328 Situació 31TCG205468 L’accés és molt difícil i perdedor, car l’abandó de la zona fa que no hi hagi cap camí que porti a l’església Per a anar-hi cal sortir de Santa Linya i prendre la pista que va a l’estació del ferrocarril des d’aquesta, cal desviar-se pel camí que porta cap a Montclús Un cop a l’…
Sebastià Piera i Llobera
Política
Polític i militant comunista.
Fill d’un mestre d’escola, combaté en el bàndol republicà en la Guerra Civil Espanyola Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, en acabar la guerra s’exilià a França i, després d’estar retingut als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià, anà a l’URSS i el 1941 s’allistà a l’Exèrcit Roig per lluitar contra l’exèrcit nazi en la Segona Guerra Mundial L’any 1947 retornà clandestinament a Catalunya, però fou detingut juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt afusellat el 1949 Sotmès a interrogatoris i tortures per la policia franquista sota les ordres del…
Volgograd
Volgograd
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Ciutat portuària al Volga inferior, hi comença el canal Volga-Don Té fàbriques de tractors, indústria metallúrgica i de l’alumini, de la fusta, alimentària i lleugera, drassanes, refineries de petroli i maquinària per a la indústria petroliera Centre d’ensenyament superior, té teatres i museus Amb el nom de Caricyn, fou fundada, el 1589, per a defensar el territori, ocupat per l’Horda d’Or, contra les invasions El 1670 fou presa pels camperols revoltats sota el comandament de Stenka Razin Els anys 1718-22 hi foren construïts murs de defensa contra els pobles de l’estepa L’any 1772 la ciutat…
la Vall de Lierp
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…
vaguetat
Lògica
Característica de certes frases o enunciats del llenguatge com ara ‘‘aquest home és calb’’ que donen lloc a proposicions inverificables (això és, que no són clarament i exclusivament veritables o falses) i que incompleixen lleis com ara la transitivitat (perquè no hi ha límít precís entre, en l’exemple citat, un ‘‘calb’’ i un ‘‘no calb’’).
En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que…
lluerna
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids
.
Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos S'alimenta de molluscs i peixos petits La lluerna Trigloporus lastoviza és anomenada també paona La lluerna fosca Aspitrigla obscura ateny fins a uns 30 cm i és d’un color gris rogenc al dors i als flancs i blanquinós al ventre La lluerna roja o paona o rafet Aspitrigla cuculus…
picot

Picot verd
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més…
Bernardí de Capellades
Cristianisme
Eclesiàstic missioner caputxí.
Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa…
Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma.
Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de…
Nicolau II de Rússia
Nicolau II de Rússia en un gravat de Rundalcev, segons una pintura de Serov
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1894-1917), successor d’Alexandre III.
Fou un home de caràcter feble i indecís, molt influït per la seva muller, Alexandra F'odorovna Presidí els darrers anys del tsarisme Procurà de mantenir l’autocràcia Els grans esdeveniments del seu regnat —sota el qual prosseguí la industrialització del país— foren la guerra russojaponesa, el diumenge roig de Peterburg 22 de gener de 1905, els intents de liberalització del règim, l’entrada de Rússia a la guerra, el 1914, i els desastres militars, que provocaren l’enderrocament del tsarisme Revolució Russa Durant la darrera part del regnat de Nicolau tingué una gran influència a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina