Resultats de la cerca

Estudià medicina De procedència conservadora, passà a militar en el nacionalisme extremista Proclamada la Segona República, intervingué activament en les vagues de telèfons i del port 1931 Adherit a Estat Català, fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i per la ciutat de Barcelona en les eleccions del juny del 1931 i en les del Parlament de Catalunya novembre del 1932, del qual fou secretari Conseller de sanitat i assistència social gener del 1933 – setembre del 1934, mentre era president de les Joventuts d’Estat Català Collaborà en La Humanitat , Som  1933 i en la primera…

Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…

Desenvolupament enciclopèdic Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal Vuit personatges sis homes i dues dones relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l’època Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d’altres Creat per commemorar el cinquantenari de l’assassinat de Layret, el text s’articula en forma d’un judici que aspira a…

Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició 1998 de la Primera part de la Història de València , de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra 2000, una obra del s XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició 2001 del Liber Privilegiorum…

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no…

Des d’aleshores, i amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, ha anat creixent i desenvolupant els recursos que ofereix fins al punt d’esdevenir un lloc de referència

Als catàlegs impresos, els objectes catalogats llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de…

Situació Les restes del castell de Malagastre o d’Antona i del poblat ibèric que hom ha descobert en el mateix lloc són situades en el tossal que domina el meandre que el Segre forma davant mateix del santuari romànic de Salgar Mapa 33-13328 Situació 31TCG355402 S’hi accedeix pel vessant nord del jaciment Cal agafar la carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins just passat el pont que travessa el riu abans del poble de Vernet, on neix una pista a l’esquerra que, parallela al curs del riu, porta fins al peu del tossal, al qual s’accedeix per un camí de cabres ben marcat CAT-…

Situació Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre ECSA - Camara JP Joffre Fortificació situada al N del castell d’Aguilar És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 57″ N - Long 2° 44′ 57″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras Havent fet…