Situació
Les restes del castell de Malagastre o d’Antona i del poblat ibèric que hom ha descobert en el mateix lloc són situades en el tossal que domina el meandre que el Segre forma davant mateix del santuari romànic de Salgar.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG355402.
S’hi accedeix pel vessant nord del jaciment. Cal agafar la carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins just passat el pont que travessa el riu abans del poble de Vernet, on neix una pista a l’esquerra que, paral·lela al curs del riu, porta fins al peu del tossal, al qual s’accedeix per un camí de cabres ben marcat. (CAT-JGB)
Història
Tal com F. Fité ha afirmat, cal relacionar el castell de Malagastre que apareix en la documentació llatina amb la construcció castral que ocupa el cim del jaciment ibèric d’Antona. Per tant, la ressenya històrica que presentem a continuació és el recull de la documentació referida a l’anomenat castell de Malagastre.
En 1015-16 sembla que tingué lloc una expedició del comte Ramon Borrell de Barcelona, tutor del comte Ermengol II d’Urgell, en la qual conquerí els castells de Malagastre, Rubió, Alòs i Artesa. El 1018, Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda feren donació a Sant Serni de Tavèrnoles de l’espluga que hi ha a prop del castell de Malagastre, perquè els monjos hi bastissin una església en honor de sant Salvador. També els autoritzaren a fer-hi aprisions i a cridar els habitants dels castells d’Alòs, Rubió i Malagastre per a poblar-les. Però possiblement aquestes possessions tornaren a caure en poder dels musulmans a la mort d’aquest comte. El 1024 se signa un conveni entre Ermengol II i el comte de Barcelona en què aquest darrer confirma la seva voluntat de donar al comte d’Urgell el domini dels castells de Montmagastre, Alòs, Rubió, Malagastre i Artesa quan en tingui assegurat el domini, senyal que aquests castells havien tornat a mans cristianes feia poc. El 28 de febrer de 1049, la comtessa Constança d’Urgell, vídua d’Ermengol II, i el seu fill Ermengol III vengueren a Arnau Mir de Tost i a la seva esposa Arsenda el castell de Malagastre. El document, segons una còpia del 1547, dona els límits del castell següents: a orient amb el terme del castell d’Artesa, a migdia amb Monteroto i Santa Mera, i a ponent amb els termes d’Alòs i Vernet. Els venedors expressen que el castell és al comtat d’Urgell i prop del Segre. (CAT-JGB)
El 1066, arran de la repartició del patrimoni de la canònica d’Àger, la dominicatura del castell s’assignà a la mensa abacial. El castell figura també entre les donacions efectuades per Arnau Mir de Tost en la dotació del 1067 de l’església de Sant Pere d’Àger. L’any següent Arnau de Meià prestà jurament per dit castell als senyors d’Àger i a l’abat de Sant Pere, i s’avingué a nomenar castlà segons el seu consell. Per aquest document sabem que abans en foren feudataris Atinard i Company Ballomar. També es precisa la potestat de l’abat i el domini d’Arnau de Meià, que comprèn la tercera part de la parròquia i la quarta part dels plets i lexivis —la resta quedava per al castlà—. (FFLl)
Castell
Aquest castell constituïa una defensa en el camí natural del Segre a l’entrada del congost que separa l’horta de les terrasses d’Artesa de Segre de les planes de Baldomar i Alòs de Balaguer. Sense una excavació arqueològica que aporti dades sobre la datació de les diferents construccions murades, que segons el Dr. Maluquer pertanyen al poblat ibèric, inicialment sembla clar que les úniques restes que poden ser considerades com a medievals són les que aparegueren al cim de la muntanya. Es tracta d’un edifici allargat de 30 per 9, 20-8, 40 m i de 250 m2. És format per dues cambres rectangulars als extrems, unides per paraments rectilinis que projecten al centre dues torratxes a nord i sud. Sembla que corresponguin a la zona d’emmagatzematge de la fortificació. En l’estança oriental s’observa la utilització d’opus spicatum. Les parets d’aquesta construcció utilitzen el mateix tipus de morter de calç de la muralla exterior baixa. Sense una intervenció arqueològica és difícil de precisar si aquesta muralla és obra medieval o una reforma de la construcció ibèrica. (CAT-JGB)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 13, pàgs. 324-325, doc. 21, pàgs. 334-335, i doc. 23, pàgs. 337-338
- Sanahuja, 1965, pàgs. 73-75, 112 i 145
- Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàg. 108
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 373-380: Bonnassie, 1979-83, vol. I, pàg. 380
- Maluquer, 1982
- Giralt, 1991, pàg. 69