Resultats de la cerca

L’obra fonamental del s XIX és la producció de Juan Montalvo 1832-99 Siete tratados, Las Catilinarias, Geometría moral i Capítulos que se olvidaron a Cervantes , on es reflecteix una preocupació política i moral La novella del s XIX manifesta preocupacions costumistes i una forta influència francesa S'hi destaquen Alfredo Baquerizo Moreno 1859-1950, Luis A Martínez 1868-1909, Manuel J Calle i Fernando Chaves 1898, autor de Plata y bronce 1927 Creador d’una obra exaltada i plena d’angoixa existencial, Pablo Pacheco 1906-46 contribuí a la renovació…

Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont Collaborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza 1971, cal esmentar  La carroza de plomo candente 1972, El combate de Ópalos y Tasia 1972, El baile de los ardientes 1975,  Delirio del amor hostil 1978, La señora Tártara 1980,  Salvator Rosa 1988, els reculls d’obres curtes  Centón de teatro 1996 i 2002, Viva el estupor …

De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà 1745 una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà 1750 a Espanya Empresonat 1757, fugí, viatjà per Europa i s’establí a París Tornà 1765 a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels illustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà 1766 una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions…

Net de Francesc Yago i fill i deixeble de Francesc Martínez i Yago Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Com a creador es dedicà a l’anecdotisme històric, en obres molt difoses, com La tornada del torneig Museu de Belles Arts de València i Guzmán el Bueno 1884 Museo de Arte Contemporáneo, Madrid Fou també un retratista molt cotitzat en els ambients aristocràtics de Madrid el seu Retrat del pare obtingué medalla d’or en una exposició internacional de Munic Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid amb els olis Educació del príncep don Joan 1878 i Doña Inés de Castro 1887…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i…

Llicenciada en dramatúrgia i direcció escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona Ha impartit seminaris de creació d’un espectacle a Bogotà, Colòmbia 2009 i a Caracas, Veneçuela 2008 Docent en diversos centres Institut del Teatre de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Obrador de la Sala Beckett, Eòlia, ESCAC, ha estat directora artística de la Sala Villarroel 2010-13 Treballà com a ajudant de direcció de Mario Gas a El criat , de R Maugham 2000, i en diversos muntatges d’Àlex Rigola, com ara Un cop baix , de R Dresser 2000, Titus Andrònic , de W Shakespeare 2000 i Suzuki I i II , d’A…

Estudià al conservatori de l’Havana els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sollicitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz , i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia…

Iniciat en la música des de petit, ingressà al conservatori de Nàpols, on tingué per mestres Tritto i Zingarelli L’ensenyament rebut no fou, sembla, gaire satisfactori, però ell sortí definitivament orientat vers la música escènica Encara estudiant havia fet representar Adelson e Salvini 1825 després, l’empresari Barbaia li encarregà tres òperes, que foren estrenades amb èxit creixent Bianca e Fernando 1826, Il pirata 1827, que el consagrà definitivament, i La straniera 1828 Malgrat una orquestració pobra i uns recursos limitats, per primer cop la veu humana s’allunyava de l’…

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…