Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Antoni Maria Gallissà i Soqué
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1885 Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Collaborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M Jujol, entre altres La seva arquitectura modernista és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d’en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Lloret de Mar, la casa Pujol a Esplugues de…
sprechgesang
Música
Literalment, ’cant parlat', de vegades indicat per sprechstimme ('veu parlada').
Tipus d’interpretació vocal a mig camí entre el cantar i el recitar En la primera versió de la seva òpera Königskinder 'Els fills del rei' del 1897, E Humperdinck ja l’utilitzà, però fou A Schönberg qui a partir dels Gurre-Lieder l’explotà de manera més sistemàtica L’exemple més conegut és en el seu Pierrot Lunaire , opus 21 1912 La notació de la part de la veu d’aquesta obra s’assembla a la tradicional, pel que fa a valors rítmics, acuïtat, etc, però una creu al mig de la plica de cada nota indica que es tracta de sprechgesang , i no de melodia en el sentit convencional En el pròleg a la…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de…
Els missatges i els models del catalanisme polític. 1869-1901
El catalanisme polític va sorgir, a mitjan segle XIX, de la confluència de quatre processos molt diferents el primer és la difusió de la idea de llibertat individual i collectiva que van protagonitzar la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 En segon lloc, hi havia el fet que els països capdavanters, o bé les capitals polítiques, utilitzaven l’universalisme d’aquesta idea en profit propi Com a tercer procés hi ha la fusió entre l’esperit del romanticisme i la metodologia del positivisme I, en quart lloc, cal assenyalar les transformacions que…
L’Olimpíada Popular. 1931-1936
Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país, si el COI…
La vacuna contra el còlera i la previsió social. 1885 i 1908
Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae El 1885, el metge i microbiòleg català Jaume Ferran i Clua Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929 inventà la primera vacuna contra el còlera Aquesta vacuna, millorada, ha estat la base de campanyes massives de vacunació, primer al País Valencià…
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la…
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València, Castelló de la Plana, Alacant i Elx del 14 al 18 d’abril de 1971 i que donà un impuls decisiu a la renovació historiogràfica valenciana.
La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la…
innovació
Economia
Introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modificat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat.
Per tant, se situa en l’ordre econòmic però quant a la invenció, se situa en l’ordre tècnic La innovació de disseny, de producte, d’envàs o del conjunt de l’empresa és un canvi organitzat per a maximitzar els resultats de l’activitat econòmica, i ha de formar part de les activitats i de l’esperit de l’organització Les innovacions poden ésser majors o radicals innovació radical , o menors o incrementals innovació incremental És evident la importància de les primeres, però no ho és menys el flux d’acumulació de les segones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina