Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín (i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates) per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic. Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport. Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín (de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho).

Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país...