Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Enrique Barrera Gómez
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Estudià a Valladolid i al Conservatori de Madrid Fou alumne d’Hilarión Eslava L’any 1869 guanyà el premi Editor Antonio Romero y Andía per a òpera espanyola amb l’obra Atahualpa , el jurat del qual era integrat per Calahorra, Hilarión Eslava, Emilio Arrieta i Jesús Monasterio El 1866 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Burgos, on romangué durant molts anys fins que fou succeït en el càrrec per F Olmeda Bona part de la seva producció correspon a música religiosa Compongué 16 misses, 14 salms, motets, salves, 13 ofertoris i altres peces d’ús litúrgic, entre les quals un…
durchimitation
Música
Tipus de contrapunt imitatiu en què cada frase o secció presenta un material temàtic nou que és imitat per totes les parts.
El resultat d’aplicar aquesta tècnica és una successió de seccions imitatives, és a dir, una durchimitation o 'imitació contínua’ Normalment, el final d’una secció o grup d’imitacions es prolonga més enllà del començament de la següent secció, cosa que produeix un encavalcament que assegura una gran continuïtat musical al conjunt de la peça Aquesta tècnica sorgí al final del segle XV es troba, per exemple, en l’obra de Josquin Des Prés i s’expandí al llarg de tot el segle XVI, sent molt característica de l’obra de Palestrina Durant aquest període, la durchimitation fou utilitzada tant en el…
Miquel Espinós Curto
Ciclisme
Ciclista de pista.
Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons Després de la…
Eudald Serra i Buixó
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…
,
Alfonso Salmerón
Cristianisme
Teòleg castellà.
Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els Països Baixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor com era…
Domènec Rovira
Imatger.
Nebot de Domènec Rovira i conegut com a Domènec Rovira II No assolí, però, la mestria de l’oncle Contractà per a la Confraria dels Dolors de Barcelona els misteris de la Presentació 1665 i de Jesús davant els Doctors 1666 El 1668 li fou pagada una imatge de Sant Pau per a la façana de la Casa de la Convalescència El 1669 el duc de Cardona li encarregà les imatges per a la façana de Poblet i del 1670 al 1681 treballà al retaule major de l’Arboç del Penedès al costat del seu oncle Collaborà amb Francesc Grau al sepulcre de Sant Oleguer a la seu barcelonina 1678, la més reeixida de les seves…
Lluís Rodés i Campderà
Astronomia
Astrònom.
El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’investigació i…
Joan Vinader i Nubau
Literatura catalana
Poeta.
Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña 1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i Torrents, Mdels S…
,
Josep Maria Folch i Brossa
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, titulat el 1855.
Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de Barcelona, on es…
alla turca
Música
Expressió de caràcter descriptiu utilitzada en aquelles peces la instrumentació o el caràcter de les quals vol imitar el de la música militar turca (música dels geníssers).
WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres que incorporen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina