Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
Vicent Ferran i Salvador
Història
Historiador.
Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” 1945 i “Pablo…
,
Jaume Bofill i Ferro
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Crític literari, poeta i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a Revista de Poesia , La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, Ariel Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més intuïtiva…
,
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
Cèsar Martinell i Brunet
Historiografia catalana
Arquitecte i historiador de l’art.
Vida i obra Estudià a Barcelona, on es titulà el 1916 En una primera etapa, la seva activitat professional se centrà en la construcció de cellers cooperatius, dins de l’estètica modernista Després de la Guerra Civil Espanyola, restaurà diverses esglésies Professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fou un dels impulsors dels Amics de l’Art Vell 1929 i del Centre d’Estudis Gaudinistes 1952 També fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, degà del Collegi d’Arquitectes 1932 i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre comprà i restaurà la granja de…
La font de l’Abat (Vilabertran)
Art romànic
Situació La font de l’Abat o bassa de l’Abat Rigald és uns 150 m a ponent de l’església de Santa Maria de Vilabertran Hi porta un camí, avui convertit en passeig, ben pavimentat i acondiciat, des de la plaça de l’Església o de l’Abat Rigald Font En el document fundacional del monestir de Santa Maria de Vilabertran de l’any 1069 s’esmenta aquesta font, inclosa dins les pertinences de l’església i la seva comunitat És molt popular i és la protagonista de llegendes en relació amb la figura de l’abat fundador Pere Rigald i els miracles que hom li atribueix La deu brolla al fons d’un gran aljub, o…
sèrie dels harmònics
Música
Conjunt de freqüències que són múltiples exactes d’una freqüència més baixa anomenada fonamental.
Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu espectre és una…
arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…
El llibre de la frontera
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jaume Pont, publicat l’any 2000.
A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII 1218, El llibre…
Escolis i altres articles
Literatura catalana
Primera obra de crítica literària de Carles Riba, publicada el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a la màxima i a…
Mar i cel
Literatura catalana
Tragèdia històrica d’Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 7 de febrer de 1888.
Critica la intolerància intercultural i, específicament, religiosa L’acció transcorre el 1630 en un vaixell de corsaris algerians, que porta presoners cristians, període sobre el qual es conserven notes històriques de Guimerà per a l’obra El cabdill pirata, Saïd , ordena a la cristiana Blanca que el curi En explicar-li, aleshores, la seva vida, ella s’entendreix No obstant això, en voler complaure el seu pare, Carles, Blanca intenta apunyalar-lo Saïd para el cop i li ofereix deixar-se matar, però ella es desmaia L’enamorament d’ambdós va creixent, si bé les tensions entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina