Situació
La font de l’Abat o bassa de l’Abat Rigald és uns 150 m a ponent de l’església de Santa Maria de Vilabertran. Hi porta un camí, avui convertit en passeig, ben pavimentat i acondiciat, des de la plaça de l’Església o de l’Abat Rigald.
Font
En el document fundacional del monestir de Santa Maria de Vilabertran de l’any 1069 s’esmenta aquesta font, inclosa dins les pertinences de l’església i la seva comunitat. És molt popular i és la protagonista de llegendes en relació amb la figura de l’abat fundador Pere Rigald i els miracles que hom li atribueix.
La deu brolla al fons d’un gran aljub, o bassa, el sobreeixidor del qual dona a un safareig públic que es troba al seu costat de migdia. Aquest safareig que s’omple amb l’aigua sobrant de la font o bassa és cobert amb un porxo de teulat a dos vessants, sobre pilars, una peça atractiva d’arquitectura tradicional del segle XIX. L’aigua s’escola des del safareig per un rec i omple un petit estany, dins uns jardins actualment particulars, situats entre la font i l’església.
L’aljub on brolla l’aigua és de pla trapezial; fa 15 m de llargada al costat de ponent, 14 m a llevant, 7 m al nord i 5,5 m al sud. El netejar-lo, l’any 1984, hom descobrí que els murs perimetrals tenen un aparell de carreus, romànic, en una alçada aproximada de 2 m.
L’aparell del basament de l’aljub ha conservat sis o set filades de carreus perfectament escairats i polits, col·locats a trencajunt. Són carreus de mida mitjana i gran, de manera que les alçades de les filades són diverses, segons si hom hi utilitzà carreus rectangulars i allargats, poc alts, o bé quadrangulars, de més volum. És un aparell semblant a la part superior dels murs de l’església i, per tant, podria datar el cap al final del segle XI, o bé ja del XII.
Aquesta font safareig fou restaurada i l’entorn fou ordenat l’any 1984, segons un projecte dels arquitectes Joan Falgueres, Joan-Antoni Rodeja i Jaume Torrent.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 627.