Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
argenter
Història
Menestral (artista, des dels s. XVII-XVIII) que treballava l’argent.
Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o placeta dita…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…
música siríaca
Música
Producció musical pròpia de la tradició litúrgica siríaca.
S'ha transmès sobretot a través de les dues principals escoles modernes, la de Mossul Iraq i la de Charfet Líban, i ha estat coneguda a l’Occident gràcies al recull de JJeannin, Mélodies liturgiques syriennes 1924 Transmesa sobretot oralment, però amb una notació semblant a l’ecfonètica bizantina, la música siríaca té, com la bizantina i l’armènia, un sistema de vuit modes quatre d’"autèntics” i quatre de “plagals”, als quals hom dóna els noms àrabs Els reculls de melodies siríaques anomenats sovint, Beṯ Gāzā , que serveixen de models a moltíssimes d’altres, tenen les peces patró agrupades…
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici…
María Romilda Servini de Cubría
Història del dret
Jurista argentina.
Estudià dret a la Universitat de Buenos Aires, i el 1974 fou nomenada advocada d’ofici dels Tribunals Penals d’aquesta ciutat El 1976, poc abans del cop d’estat, fou nomenada jutgessa d’instrucció criminal Des del 1990 és titular del Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires Des d’aquest càrrec protagonitzà algunes de les causes de més ressò dels anys recents, com ara la vinculació de familiars del president Menem al narcotràfic Yomagate i el processament d’una exsecretària de medi ambient per desviació de fons 2014 També declarà inconstitucional la reforma del Consell de la…
Donald Francis Tovey
Música
Teòric i compositor anglès.
Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…
Josep Pons i Girbau
Cinematografia
Fotògraf i director.
Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar…
Josep Castells i Planas
Cinematografia
Constructor de decorats i escenògraf.
Vida Amb el seu germà bessó Jordi aprengueren l’ofici de fuster al taller del seu pare, i a l’Escola Massana estudiaren retaule, pintura, escultura i esmalt Intervingueren en la creació del collectiu Grup d’Amics del Teatre GAT i en la primera televisió local de l’Estat espanyol, RTV Cardedeu El 1980 començaren a treballar professionalment, tant en televisió com en teatre, dissenyaren cartells i fundaren una empresa de construcció a Santa Agnès de Malanyanes Vallès Oriental Amb la intenció de mantenir una tradició artesanal en la manera de treballar, collaboraren amb companyies…
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una…
,
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina