Resultats de la cerca
Es mostren 15323 resultats
Molí de la Torre de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Sala de moles d’aquest molí situat sota una edificació més tardana ECSA-JBolòs El molí és situat prop de l’antic curs del Riu Corb, a les planes que s’estenen entre Sant Martí de Maldà i Belianes Sembla que en aquest indret les aigües del Riu Corb eren desviades, ja en època medieval, cap a l’oest Mapa 33-15 389 Situació 31TCG354039 Des de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar una pista de terra que porta a l’ermita de Sant Roc i que surt de l’extrem occidental del poble, de la plaça de la Font Seguirem aquest camí al llarg de 2, 5 km, fins que arribarem a una gran bassa Tot seguit…
Sant Joan de Caselles
Sant Joan de Caselles
© Fototeca.cat
Església
Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població.
Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels segles XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor…
Càpua
Ciutat
Antiga ciutat etrusca (fundada vers el 600 aC).
Passà sota el domini samnita el 424 aC i sota protectorat romà el 340 aC Després de la batalla de Cannes 219 aC obrí les portes a Anníbal, per la qual cosa fou durament castigada per Roma Tanmateix, tornà a prosperar i fou colònia romana des del 59 aC Devastada pels vàndals 456 i destruïda pels àrabs 840, els seus habitants es traslladaren a Casilinum , a 4 km al nord-oest, que rebé el nom de Càpua Durant l’edat mitjana sorgí un nou nucli al mateix indret, que rebé el nom de Santa Maria Capua Vetere Es conserven restes de l’…
ducat d’Arenberg
Història
Petit estat del Sacre Imperi situat a l’Eifel, entre Colònia i Jülich.
L’any 1280 passà, per matrimoni, a la casa dels comtes de la Mark, i el 1547, per un altre matrimoni, a la família de Ligne fou elevat a comtat amb rang principesc el 1576, i el 1644 a ducat com a feu immediat del Sacre Imperi El 1587 incorporà els ducats d’Aerschot i de Croy El 1801 obtingué el rang de ducat sobirà, rang que perdé el 1811 en ésser ocupat per França i incorporat al gran ducat de Berg Pel congrés de Viena la família ducal recuperà els seus dominis, però amb caràcter de prínceps mediatitzats la major part del territori restà sota la sobirania del regne d’Hannover,…
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú Administrada pel…
par
Història
Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara…
Mac OS
Electrònica i informàtica
Família de sistemes operatius desenvolupats per l’empresa Apple.
Entre els anys 1984 i 2001, totes les versions del sistema operatiu Mac Os foren desenvolupades íntegrament per la mateixa companyia, basades en el sistema Mac OS Classic, inclosa la versió del 1999 Mac OS 9 Gràcies a la fusió de la companyia NeXT amb Apple Inc, el 1996 s’inicià una nova línia de sistemes operatius basats en Unix, sota la denominació Mac OS X Es desenvoluparen les primers versions per a servidor, com el Mac OS X server 10 l’any 1999, i versions d’escriptori com el Mac OS X 100, sota el nom Cheetah Les versions següents de Mac OS X, continuaren…
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a…
Les galtes
Anatomia humana
Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral ,…
Revista del Ateneo Obrero de Barcelona
Publicacions periòdiques
Publicació mensual de l’Ateneu Obrer de Barcelona fundada per Josep Pàmias pel setembre del 1886.
L’Ateneu, continuador de l' Ateneu Català de la Classe Obrera , havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests, juntament amb Miquel Renté, foren els principals redactors de la revista A partir de l’octubre del 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors en gran part, membres del Foment del Treball Nacional La revista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina