Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules , la de…
processó

Processó de la Passió de Tortosa, celebrada el diumenge de Rams
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom també les…
castell de Castellar
Castell
Edifici històric del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019, quan el seu…
berguedana

Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
Agrupació Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 1912 per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, tenia per objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i els esports de muntanya Entre els seus socis fundadors, que tenien el suport d’Ignasi Folch i Torres, hi havia Emili Vendrell, Emili Jové --president fins el 1933--, Jaume Jorba i Francesc Pi També ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social, i organitzà els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932 El 1917 s’inicià la publicació d’un…
,
torneig
Història
Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental segona meitat del segle XI i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers a Terra Santa, per exemple, o lluitant…
Centro Nacional de Inteligencia
Cos dependent del Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol dedicat a activitats d’obtenció, avaluació i interpretació d’informació per a la defensa de l’estat.
Els seus antecedents es troben en els diversos cossos de seguretat de l'Estat espanyol creats pel règim franquista des del 1939 En acabar la Guerra Civil Espanyola, en coexistiren diversos, dedicats a la lluita contra la subversió en els àmbits interior, militar i exterior Un dels més importants per l'abast i els recursos era el Servicio de Información de la Guardia Civil SIGC, fundat l'any 1941 Aquests cossos tenien com a tasca principal la lluita contra el separatisme i el comunisme i, en general, de tota subversió que posés en perill els fonaments de la dictadura A partir del 1951, el…
Centre Català de l’Havana
Entitat dels catalans de Cuba fundada el 1882.
El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d’autonomia El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina