Resultats de la cerca

Tenen un paper molt important com a antecessors de les vitamines A, i per això també són anomenats provitamines A Són fonamentals per a la visió dels animals, puix que formen part dels pigments visuals hom els pot trobar en els cloroplasts, on són indispensables per a la fotosíntesi també són part integrant dels pigments de la llet, els ous i les excrescències epidèrmiques plomes, closques, etc d’ocells i artròpodes, així com de determinats teixits d’animals marins Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups xantofilles i carotens

Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972

Situació Església del nucli de Casós, en un enclavament dins el terme de Vilaller, amb un absis decorat per un fris d’arcuacions llombardes ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà és situada a l’extrem de llevant del poble de Casós, que forma un petit enclavament dins el terme de Vilaller Mapa 32-10 213 Situació 31TCH139061 Per a arribar-hi cal agafar un brancal que arrenca de la carretera N-230 a l’altura de Vilaller i porta directament al poblet de Casós JBP-JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals del lloc ni de l’església de Casós en època alt-medieval Molt…

Caplletra “P” del foli 223, molt guarnida, a base d’entrellaços, motius vegetals i caps i amb una utilització de les tintes tradicionals negra, vermella i taronja G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 26, el còdex consta de 302 folis de 55 X 38 cm, escrits en lletra carolina, conté la majoria dels Comentaris al Llibre de Job de sant Gregori, amb un breu text sobre la divisió de l’Espanya visigòtica en diòcesis eclesiàstiques * Els trets paleogràfics i l’ornamentació porten a creure en un origen català Gudiol ho creu així * , la qual cosa és abonada també per Junyent, que…

Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…

Aquesta divisió inclou tots els bacteris que presenten tinció de Gram positiva grampositius Els cocs grampositius Es distingeixen tres famílies de cocs grampositius la de les micrococcàcies, la de les estreptococcàcies i la de les peptococcàcies Les micrococcàcies La família de les micrococcàcies inclou cocs aeròbics Micrococcus o facultatius Staphylococcus Els Micrococcus són bacteris saprofítics, molt abundants al sòl i a la microflora de l’aire Sovint contaminen les plaques de cultiu i donen lloc a colònies grogues, ataronjades o rosades M luteus és l’espècie més freqüent Al gènere…

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…

És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…

Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten Del punt de vista químic són classificats en organoclorats , de vida mitjana llarga persistents i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina organofosforats , de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió piretroides sintètics piretrina produïts en grans quantitats i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que…

Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…