Resultats de la cerca

Aquesta església parroquial té una història molt poc coneguda per la manca de notícies antigues sobre els seus orígens Podem suposar que fou bastida en el mateix moment que es construí el castell d’Hostafrancs, documentat des de l’any 1073 No obstant això, en cap document dels segles XI al XIII no s’esmenta aquesta església, i cal esperar fins al segle XIV per tenir les primeres referències de l’església d’Hostafrancs L’any 1391 consta que el capellà d’Ostafranchs va contribuir amb 44 sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell d’aquell any En el llibre de la dècima de l…

Aquesta església és la parròquia del poble d’Alguaire Tot i que del lloc i el castell d’Alguaire se’n tenen referències des del segle XI, quan encara era sota domini musulmà, de la parròquia de Sant Sadurní se’n sap ben poca cosa, tot i que sembla que el temple va ser aixecat entre el final del segle XII i el segle XIII a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de 1168 encara no surt esmentada L’any 1157, el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d’Alguaire, però la primera menció directa de l’església no apareix fins l’any 1361, en una…

Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi…

Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir del qual s’ha…

També coneguda amb el nom de cadència picarda, fou una cadència molt utilitzada al final del Renaixement i al Barroc, perquè fins a partir de la segona meitat del segle XVIII no es generalitzaren, en les peces en mode menor, els finals amb la 3a m en l’acord de tònica a causa de la seva sonoritat més fosca i menys apropiada, per tant, per a donar sensació de conclusivitat A partir del Classicisme, la tercera de Picardia quedà com un recurs estilístic utilitzat per a imitar l’estil barroc com en el final del "Lacrimosa" del Rèquiem de WA Mozart JJ Rousseau en el seu Dictionnaire…

Els doblatges poden ser amb timbre únic és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica o amb timbres diferents sobreposats quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles o no identificables quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a…

Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels segles XIX i…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La…

Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la…