Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Ona Catalana
Grup radiofònic.
Nascut el 1998 com a suma de cinc emissores de ràdio privades que operen a les comarques gironines Ràdio Olot, Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus i Ràdio Ripoll Josep Puigbò en fou el conseller director general El grup s’amplià amb l’entrada de Grup Zeta fins el 2002 i Radio Ambiente Musical, que aportaren les freqüències obtingudes a través de concessió de la Generalitat La configuració original del grup incloïa dos canals, Ona Catalana i Ona Música En el model generalista, que s’estrenà l’11 de setembre de 2000, tenien programa propi professionals com ara Josep Cuní i Pere…
llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears
Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear l’abril de 1986.
Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de…
Escola Catalana

Exemplar de la revista Escola Catalana (juny del 2012)
Revista editada per Òmnium Cultural.
El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…
Parlament de les Religions
Assemblea interreligiosa.
L’assemblea reuneix figures religioses de tradicions espirituals diverses per tal de construir vies de diàleg i cooperació La primera reunió fou a Chicago el 1893, a la qual seguí una segona trobada cent anys més tard a la mateixa ciutat Convocada, d’ençà, cada cinc o sis anys pel Consell per a un Parlament de les Religions del Món, amb seu a Chicago, l’any 1999 se celebrà a Ciutat del Cap Els temes tractats inclogueren la reflexió sobre els drets humans, la cooperació i el concepte de la vida El 2004 tingué lloc a Barcelona la quarta edició d’aquest Parlament, en el marc del Fòrum Universal…
cineclub
Cinematografia
Agrupació de persones afeccionades al cinema com a vehicle cultural, amb la finalitat de promoure activitats d’estudi i de difusió del medi cinematogràfic.
El seu origen es remunta a França, el 1920, i els primers cercles foren fundats per Ricciote Canudo, Louis Delluc i Léon Moussinac A Alemanya, del 1924 al 1930, funcionaren abundants Filmfreunden als Països Baixòs destacà la Film-Liga i a Itàlia, el règim feixista fundà el 1934 el Cine-Club Nazionale A la Gran Bretanya, el 1938, hi havia 148 Film Societies A Espanya, a part l’activitat que des del 1925 desenvolupà la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb Juan Piqueras, Ernesto Giménez Caballero i Luis Buñuel, fou a Catalunya on hi hagué els focus més entusiastes les sessions…
Carles de Camps i d’Olzinelles

Carles de Camps i d’Olzinelles
Història
Política
Agronomia
Segon marquès de Camps i escriptor.
Enginyer forestal i polític Presidí la Federació Agrícola Catalanobalear 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1897-1901 Fou director general d’agricultura 1917 i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona 1891, diputat per Olot 1900-02, per Barcelona 1916 i per Igualada 1918, i senador per Girona 1903-05 i 1919-23 El 1924, a l’adveniment de la Dictadura, es retirà de la política Havia signat el Missatge a la reina regent 1898, els manifests de Solidaritat Catalana…
,
Étienne Cabet
Étienne Cabet segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor socialista francès.
Fill d’un menestral boter, es doctorà en dret i s’afilià al carbonarisme Intervingué en la revolució del 1830, ocupà després un càrrec oficial a Còrsega i fou diputat a l’assemblea nacional Forçat a exiliar-se 1834, passà a Bèlgica i a Anglaterra, on estudià les experiències d’Owen Sintetitzant-les amb el babovisme francès construí el seu ideari, caracteritzat per un comunisme integral, que difongué a través de Voyage en Icarie 1839, Le Vrai Christianisme 1846 i el periòdic Le Populaire i que assolí una popularitat superior a la de les altres teories utòpiques del segle XIX Els anys 1848-49…
Antoni Roca
Història
Bandoler.
Clergue, ordenat de menors Cap d’una de les primeres quadrilles de bandolers, es féu fort el 1544 a Caldes de Montbui El lloctinent general de Catalunya, marquès d’Aguilar, mobilitzà infructuosament el sometent contra ell sortí aleshores personalment el lloctinent amb la cooperació de tropes enviades per les ciutats de Barcelona, de Girona i de Lleida, i Roca llançà un desafiament contra aquestes ciutats Hagué de refugiar-se, però, a França, i finalment fou empresonat, traslladat a Barcelona i executat a la Plaça del Rei després d’ésser torturat La seva actuació donà lloc a la difusió de…
Reverter
Història
Vescomte de Barcelona i notable cabdill a les ordres del soldà dels almoràvits al Magrib.
Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu nebot Guillem de…
Ramon Roger I de Foix
Història
Comte de Foix (1188-1223).
Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda…