Resultats de la cerca
Es mostren 114266 resultats
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana
ferroproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes conjugades que contenen ferro en llur grup prostètic.
Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per molècula
ducat de Calàbria
Història
Títol del primogènit dels reis de Nàpols (i de les Dues Sicílies).
Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial
Unió Ciclista Internacional
Esport general
Organisme internacional que reuneix totes les federacions nacionals del món del ciclisme.
Pràcticament és la federació internacional de ciclisme, encara que aquest nom és reservat per als ciclistes amateurs , que també depenen de la UCI, però en el seu vessant d’afeccionats La missió de la UCI és organitzar els campionats del món de ciclisme, masculins, femenins, de pista, de carretera, tant professionals com amateurs , i supervisar les normes i reglamentacions de totes les competicions internacionals És reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, des del 1900, com a únic organisme mundial dirigent del ciclisme La UCI fou fundada a París el 14 d’abril de 1900 pels…
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
disfonia
Patologia humana
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals.
La disfonia pot ésser fisiològica, com el cas del “canvi de veu” del noi a la pubertat, o patològica, en casos d’inflamacions de la laringe o per lesió nerviosa de les cordes vocals
acadèmia d’art
Art
Societat constituïda per a l’estudi i la difusió de les arts.
La idea directriu de l’activitat d’aquestes institucions, sovint anomenades acadèmies de belles arts , ha canviat al llarg del temps unes vegades ha estat favorable per a la formació dels artistes, però, en moltes altres, pretengué situar la creació artística dins uns motlles que anullaven bona part de la personalitat La més antiga regularment constituïda fou l'Accademia del Disegno, de Florència 1563 En principi hom pot considerar aquestes acadèmies com a formes evolucionades de les corporacions medievals, en les quals hom determinava els drets i les obligacions dels artistes sense donar-los…
Sedan
Ciutat
Ciutat del departament de les Ardenes, a la Xampanya, França.
Situada a la riba dreta del riu Mosa, ha estat reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial És un tradicional centre tèxtil de la llana també té indústries metallúrgiques, de material de precisió i alimentàries El 1870, en el curs de la guerra Francoprussiana, fou escenari de la batalla de Sedan , entre les tropes prussianes del general Moltke i l’exèrcit francès del general Mac-Mahon, que es veié obligat a rendir-se i fou fet presoner La derrota francesa significà la fi del II Imperi i la proclamació de la tercera república 4 de setembre
jatrofa
Botànica
Planta oleaginosa no comestible, de la família de les euforbiàcies.
Originària de l’Amèrica Central, actualment es troba estesa per tota l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Les seves llavors contenen un 40% d’oli El seu conreu es pot fer en terrenys de mala qualitat i necessita almenys una pluviositat de 300 mm anual L’oli ha estat utilitzat per a fabricar sabó, però modernament s’està utilitzant per a produir biodièsel, ja que no competeix amb productes alimentaris, ni amb terrenys aptes per al conreu d’aliments D’altra banda, l’oli és químicament molt adequat per a produir biodièsel El seu punt de congelació és inferior als -20ºC
frener | frenera
Història
Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions