Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
baronia de Samatzai
Història
Jurisdicció senyorial a Sardenya, concedida a Felip de Cervelló i d’Alagó d’Arborea (mort després del 1535).
marquesat de Vilatorques
Història
Títol concedit el 1680 sobre el lloc de Torques (Alt Palància) a Josep de Castellví i d'Alagó
.
Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir
Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…
les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals…
Estudi General Lul·lià
Centre d’ensenyament superior creat a la ciutat de Mallorca l’any 1483 per privilegi de Ferran II, posat sota el patronatge del Gran i General Consell, amb els mateixos drets, honors i privilegis que el de Lleida.
Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel bisbe de…
marquesat de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI
Culla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa meridional de la comarca, en contacte amb l’Alcalatén (amb el qual limita pel riu de Montlleó, profundament engorjat gairebé fins a la seva confluència amb la rambla Carbonera) i amb la Plana Alta (de la qual és separat per aquesta rambla).
Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de propietat comunal L…
Catí
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda).
Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta o rambla de la Morellana Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat La major part del territori unes 8000 ha és coberta d’alzinars, brolles i matolls L’agricultura és pràcticament tota de secà 1800 ha blat de moro, patates, cigrons, vinya Hi ha ramaderia uns 5000 caps de bestiar de llana i cabrum, que ha estat l’activitat…
Andreu Febrer i Callís
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’Andreu Febrer Vic, 1352- i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas el Callís Orís, d’on era també el jurista Jaume Callís ~1370-1434, fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa El 1418…
,
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina