Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa de més…
Manuel García García-Pérez
Música
Cantant i compositor de rock més conegut com Manolo García.
Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos , al qual seguiren Nunca el tiempo es perdido…
Gil Vicente
Portada de la primera edició (1562) de les obres de Gil Vicente
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic portuguès.
Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…
José Vargas Tamayo
Literatura
Cristianisme
Escriptor i religiós jesuïta.
El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del collegi Berchmans Cali En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas 1919 i Cantas del…
Juli Soler i Siquier
Literatura catalana
Escriptor.
Pertany a la nissaga literària i diplomàtica dels Soler Sans , com el seu germà Francesc Maó 1808-1846, que deixà inèdits vuit toms d’obres científiques i literàries en castellà i francès Estudià lleis a Mallorca i matemàtiques a Madrid i residí als Estats Units del 1839 al 1845, on fou cònsol i professor de llengua i literatura castellanes a la universitat de Nova York Retornat a Maó per problemes de salut, participà en un ampli programa de millores culturals, institucionals i socioeconòmiques des d’una perspectiva de progressisme burgès Després, es dedicà als seus treballs…
,
Carles Arniches
Teatre
Comediògraf.
A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…
Maria Gabriela Llansol
Literatura
Escriptora portuguesa.
Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…
Arnal Ballester i Arbonès

Arnal Ballester i Arbonès
© LGP
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i grafista.
Llicenciat en filosofia i lletres història, feu estudis a l’Escola Massana de la qual és professor i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha collaborat en altres revistes i diaris S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells Com a illustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’illustració d’Apa o Opisso Entre les seves obres destaquen Les onades 1987, Pim, pam, pum poma 1989, Simón el dragón 1991, Poesies de…
Esteve Busquets i Molas
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí i La Nau , fou sotsdirector de Flama i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de Crist en forma…
,
Lluís Puigvert i Gabriel
Cinematografia
Muntador.
Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina