Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Goscons
Vall situada al NE d’Arenys de Munt, delimitada pel torrent del Pas d’Aigua i la riera de Vallalta.
El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…
Gustau Erill Engo

Gustau Erill Engo
Museu Colet
Excursionisme
Esports de tir
Arquer i excursionista.
Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou president de l’…
Enric Tarragó Barceló

Enric Tarragó Barceló
ARXIU VICENÇ MONGUILLOT
Esports de tir
Arquer i directiu.
Membre del Club d’Arquers de Catalunya, fou un dels pioners catalans de tir amb arc i propulsor d’aquest esport en l’àmbit estatal Guanyà el segon Campionat d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1951 i fou quatre vegades campió estatal amb la selecció catalana 1950, 1952, 1954, 1955 També guanyà el Campionat del Vallès i el Trofeu Mediterrani Participà en competicions internacionals com la Copa Llatina 1951 i el Campionat del Món 1952 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc Després de la seva mort, la Federació Espanyola de Tir amb Arc instaurà el Trofeu Nacional Enric…
baronia de Sacreu
Geografia històrica
Antiga jurisdicció senyorial centrada en el castell de Sacreu al sector del Maresme de la Serralada Litoral.
Actualment formaria part dels termes municipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del segle XIX, en…
Josep Lluís Amador Núñez

Josep Lluís Amador Núñez
Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física
Esports de tir
Arquer amb discapacitat física.
En la modalitat de tir en sala fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1994, 1995, 1997, 1998, 1999 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí la sisena posició, i en els Mundials de Londres 1997 i Nova Zelanda 1999, en els quals guanyà la medalla d’argent per equips Amb la selecció espanyola assolí la medalla de bronze en la Copa d’Europa 1996 i els títols de campió d’Europa per equips en sala 1996, 1999 Fou secretari del Club Tir Arc Olesa 1990-2003 i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física FCEDF 2008-11
Partit Comunista Català
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1928 a Lleida per iniciativa d’un grup de marxistes i catalanistes formats a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, als quals s’afegiren elements radicalitzats d’Estat Català.
Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren…
dàric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pèrsia, encunyada per Darios I (521-486 aC).
Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons…
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons ,…
quadra de Sacreu
Història
Antiga demarcació senyorial ubicada a cavall dels municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme), al bell mig de la Serralada Litoral.
Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina