Resultats de la cerca

Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el segle XIII sinó a…

La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més…

Fill natural de Pere I el Justicier, inaugurà la dinastia d'Aviz Dirigí la revolució anticastellana protagonitzada pels nobles portuguesos, i fou proclamat rei de Portugal per una assemblea reunida a Coïmbra Joan I de Castella, el qual es considerava amb drets al tron portuguès pel seu matrimoni amb Beatriu, única filla legítima de Pere I, anà a la guerra, però Joan de Portugal el derrotà a Troncoso i a Aljubarrota 1385 Consolidat el seu ceptre a l’interior, impulsà les conquestes portugueses a Àfrica presa de Ceuta, el 1415, mentre el seu fill, Enric el Navegant, organitzava…

El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer

Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’home ha d’ésser…

L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…

La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat, possiblement…

Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i…

Tercer fill del comte Hug II i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a València Combaté a Sanluri 1409, manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume d’Urgell Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I El 1416 Alfons IV l’envià a Sicília en qualitat de covirrei S'hi establí i s’hi casà 1421, en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de…

Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, net de Jaume I de Catalunya-Aragó Es casà el 1296 amb una filla de l’almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d’Alacant i al setge d’Elx, senyoria de l’infant castellà Joan Manuel Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s’exercités en el trobar clus trobadoresc Participà el 1309 en l’…