Resultats de la cerca

Des de temps antic s’havia significat pel signe de la revolta Ibn Ḏī-l-Nūn, 890 Els seus membres instauraren una taifa a Toledo 1036-85 quan desaparegué el califat de Còrdova Aquest regne, sotmès a pressions considerables per la seva privilegiada situació geogràfica, restà esgotat per la conquesta cristiana i la gelosia dels veïns musulmans El darrer sobirà, al-Qādir, abandonà la ciutat a Alfons VI de Castella i assolí el govern de València, malgrat l’actuació del comte Berenguer Ramon II de Barcelona i gràcies a les forces del Cid

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Vida Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i collaborà en revistes com ara "Cinema" 1924-29 i "Cine-Art" 1933-35 Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara "Crítica" 1944-50, "Arcinema" 1956-60 i "Fotogramas" des del 1946, de la qual en fou redactor en cap 1950-58 i en la qual creà el popular Consultorio de Mr Belvedere La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron…

Un dels seus principals components és Toni García, format als estudis Peraustrínia Ha rodat només un llarg, que esdevingué sèrie D’Artacán y los tres mosqueteros 1986, L Ballester A partir del 1980 es dedicà a les sèries de 13 o 26 episodis de 26’, en règim de coproducció amb cadenes de l’Estat espanyol o de l’estranger El pequeño Cid 1980 La vuelta al mundo de Willy Fog 1984 Història de Catalunya 1986-88, 39 15’ La colla del Cobi La Troupe de Cobi , 1990-91 Mortadelo y Filemón 1993-94 o Toonimals 2001

Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III

Els seus Ensayos poéticos 1826 motivaren una controvèrsia important dins el Romanticisme valencià Pertangué a l’Acadèmia Apollo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia Collaborà en El Fénix i altres periòdics Publicà les novelles Voyleano, o la exaltación de las pasiones 1827, Los terremotos de Orihuela 1829, Aventuras de un elegante 1832 de costums valencians i les històriques La conquista de Valencia por el Cid 1831, Los expatriados 1834, Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia 1838 i La hija del Asia 1848 Conreà també…

Fundat al s IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan s X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels s XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs, escolapis i…

Llibreter d’ofici, residí a València És autor d’un Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid València 1738, d’una Historia del cautiverio y dichoso rescate de la milagrosa imagen de Cristo crucificado València 1740, i de romanços a l’entrada de l’infant Carles a València Romance heroico , 1731 i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual Demostraciones festivas , 1743 Escriví quatre comèdies, inèdites, dues de les quals foren representades a València El martirio más sangriento y muerte en cama de flores…

Membre 1901 i director des del 1916 de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid 1908-12, Infantes de Lara 1926, Orígenes del español 1926 i Flor Nueva de Romances Viejos 1928, aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares 1924, obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els…

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat