Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al seu límit occidental, a la zona de contacte entre les calcàries cretàcies dels darrers contraforts orientals de la serra de Dosaigües (el Matamont) i la plana al·luvial formada pels sediments aportats pel riu Magre, que penetra al terme en deixar la vall dels Alcalans.
Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
Les revoltes antifiscals del 1766 al País Valencià
En el marc d’una carestia general provocada per una conjuntura agrària desfavorable des de l’inici de la dècada dels seixanta, i a causa també del descontentament popular provocat per les reformes adoptades pel ministre de Carles III, el marquès de Squillace, el poble de Madrid es revoltà el 23 de març de 1766 El moviment superava clarament les reivindicacions per a la subsistència i projectava els seus objectius en el camp polític Al llarg del mes d’abril, una onada d’avalots recorregué la monarquia amb un comú denominador l’exigència de rebaixes dels preus dels aliments Alhora, aquest…
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…
castell de Montbui
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…
la Canal de Navarrés
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus…
Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…
Vilanova del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a banda i banda de l’Anoia, aigua avall d’Igualada, al centre de la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…
la Vall de Cofrents
Comarca del País Valencià, a la regió de Requena, a l’àrea de llengua castellana, també denominada Vall d’Aiora.
La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el…