Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Emili Giralt i Raventós
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…
Emili Gandia i Ortega
Historiografia catalana
Arqueòleg.
De ben jove es traslladà a Barcelona i fou empleat de l’ajuntament d’aquesta ciutat des del 1893 El 1899 fou nomenat conservador del Palau Reial del Parc, i el 1903 ocupà el càrrec de conservador dels museus d’art i arqueologia La junta rectora d’aquests li encarregà les excavacions d’Empúries, la direcció tècnica de les quals anà a càrrec de Puig i Cadafalch i Manuel Cazurro Fou el responsable dels treballs de prospecció i de la redacció d’un diari en el qual constaven totes les troballes, les circumstàncies amb què s’havien realitzat, la relació d’aquestes amb els plànols, la profunditat…
Emili Lluch i Arnal
Historiografia catalana
Mestre i arqueòleg.
Feu descobriments arqueològics d’interès a la comarca del Camp de Túria i collaborà amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València i amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, publicà Compendio de historia del antiguo reino de Valencia 1953 i deixà inèdita una voluminosa obra sobre El Señorío y Baronía de Náquera , amb la qual guanyà 1941 el premi de la Diputació de València en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat Hi descriu l’evolució històrica de Nàquera des de la prehistòria fins a la guerra civil,…
Emili Vigo i Bènia
Historiografia catalana
Historiador i polític.
En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…
Emili Pascual i Amigó
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Era hisendat del Bruc, casat amb una cosina de Josep Torras i Bages Publicà, entre el 1890 i el 1898, nombrosos poemes i algunes narracions a La Renaixença , collaborà a la revista humorística d’ideari catòlic “La Barretina” 1900-02 i en setmanaris comarcals vinculats al catalanisme conservador “La Costa de Llevant”, 1894-1922, i “El Pirineu Català”,1911-15, entre d’altres Publicà el recull de poemes Bruquetanes 1908, el de proses i versos en memòria del seu fill, Daniel 1919, el monòleg humorístic Buscant xicota 1901, i el quadre històric El trabucaire bruquetà 1911 Bibliografia…
Emili Grahit i Papell
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Estudià dret a Barcelona, on fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença , que li publicà una Memòria sobre la vida i obres de l’escriptor geroní Francesc Eiximenis 1873 Exercí la professió a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’As-sociació Literària 1872 i en la de la “Revista de Gerona” 1876, en què publicà treballs sobre laguerra civil del s XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges de l’any 1653, el 1675 i el 1684, la guerra de Successió i les muralles, entre altres temes Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich…
Emili Ferrer i Espelt
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…
Emili Rodríguez i Osés
Cinematografia
Muntador.
Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos 1961 Las Vegas…
Emili Ortiz i Caparrós
Cinematografia
Muntador.
Vida A catorze anys entrà com a meritori als estudis IFISA d’Ignasi F Iquino amb El Judes 1952 i anà ascendint de categoria amb títols com ara Sor Angélica 1954, Joaquín Luis Romero-Marchent, La canción del penal / Une balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó i Goodbye, Sevilla 1955, I F Iquino A divuit anys deixà aquesta productora i treballà durant un any a Cinematiraje Riera a continuació als Estudis Buch-Sanjuán, fins que Ramon Quadreny s’installà pel seu compte i ell li feu d’ajudant a temps parcial, tot i que ja tenia el carnet de muntador Els títols d’aquesta etapa són bàsicament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina