Resultats de la cerca

Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…

Vida Fill d’un pastisser i hereu d’una llarga tradició artística, a quinze anys anà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i s’especialitzà en litografia i dibuix El 1916 debutà en el cinema com a realitzador, director artístic i actor d’almenys dues cintes, Una piedra cae al lago 1916 i El tren de los suicidas 1917, fins que el 1921 escriví, dirigí i protagonitzà Lilian , un western rodat a Lloret de Mar que resultà tot un èxit en fer-se passar per film nord-americà, ja que l’equip utilitzà pseudònims el seu, John Pallears i la productora, Good Silver Film Corporation, de Llorenç…

Fundat l’any 1909 amb el nom de FC Martinense Considerat un dels històrics del futbol barceloní i ubicat inicialment a la barriada de Sant Martí de Provençals, l’any 1917 es fusionà amb el Centre d’Esports Martinenc, fundat tres anys abans, i adoptà el nom actual S’inicià en les competicions de la federació catalana la temporada 1910-11 a la Copa Catalunya júnior i, a la següent, al Campionat de Catalunya de segona categoria El 1920 ascendí a primera categoria B, de la qual es proclamà campió 1923 Després jugà el Campionat d’Espanya de la sèrie B i fou campió en vèncer l’Esperanza…

Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines "Avant" i "Superació" després "Catalunya" Melilla, 1942, 7 núm, "L’Ocell de Paper" Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i "Per Catalunya" 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular…

Llicenciat 1960 i doctor 1968 en història per la Universitat de Barcelona, fou deixeble tardà de Jaume Vicens i Vives i collaborador de Jordi Nadal Cursà un postgrau a l’École des Hautes Études de la Sorbonne a París 1960-61, on fou deixeble de Pierre Vilar En retornar inicià la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona 1961-66 El 9 de març de 1966 donà suport a la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona SDEUB a la sala d’actes del convent dels Caputxins de Sarrià, que acabà amb l’assalt policial conegut com la Caputxinada De resultes d’això, fou…

Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…

Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…

Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al gener del 1838,…