Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Orquestra de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma
Música
Orquestra fundada sota els auspicis de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma el 1895, actualment constituïda per un grup estable de noranta músics.
La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han…
Joan Gaspar i Paronella
Art
Galerista.
Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar i incorporà el seu fill Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí…
Sándor Szokolay
Música
Compositor hongarès.
Estudià al Liceu Musical de Békéstarhos 1947-50, impulsat per Zoltán Kodály, i posteriorment a l’Acadèmia de Música de Budapest 1950-57, on fou alumne de Ferenc Szabó i de Ferenc Farkas i, posteriorment, professor de contrapunt i composició del 1959 fins a la jubilació 1994 Treballà també a la ràdio hongaresa 1957-60 Obtingué un èxit notori, fins i tot fora del seu país, amb la primera òpera, Vérnász ‘Noces de sang’, 1964, basada en l’obra de Federico García Lorca Bodas de sangre , per la qual obtingué el premi Kossuth La seva producció operística té el reclam d’un teixit orquestral brillant…
,
David Hockney
Pintura
Pintor anglès.
Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…
literatura ucraïnesa
Literatura
Literatura conreada en ucraïnès.
Els seus orígens, en vell eslau, corresponen al fons comú que hom té en compte també quan estudia la literatura russa Aquests texts primitius són, però, més ucraïnesos per la terra on foren escrits i per l’esperit que hi reflecteixen Cal referir-se a texts religiosos, sovint traduccions del grec —texts bíblics, patrístics, vides de sants especialment dels monjos de les laures de Kíev, sermons, etc—, al relat d’un pelegrinatge a Terra Santa del monjo Daniel ~1110 i també a texts profans, com la Poučenie ‘Ensenyament’ de Vladimir Monòmac als seus fills, la crònica anomenada de Nèstor que arriba…
Joan Lluís Moraleda i Perxachs

Joan Lluís Moraleda i Pexarchs
© Fototeca.cat
Folklore
Compositor, director d’orquestra i oboista.
Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat…
Maurice Béjart

Maurice Béjart
© Huster
Dansa i ball
Nom amb què és conegut Maurice Jean Berger, ballarí i coreògraf francès.
Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…
,
Rapsodia de sangre
Cinematografia
Pel·lícula del 1956-1957; ficció de 108 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi A Isasi-Isasmendi, Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid ARGUMENT AIsasi-Isasmendi, Luis de los Arcos, Juli Coll GUIÓ A Isasi-Isasmendi, L de los Arcos FOTOGRAFIA Joaquín Hualde blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge, Mercè Canela pianista SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Nelida, Vicente Parra András Pulac, Albert Hehn Igor Solov, Lida Baarova Anna, Tomás Blanco Rotzy, Lluís Orduña Basiliev, Luis Induni Stanislav, Arturo Fernández Ustic,…
John Kenneth Tavener
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià música a la Royal Academy of Music 1961-65, on tingué com a mestre L Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale 1965-66 i Celtic Requiem 1969, que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és el cas d’…
,
Escola Normal de Música de París
Música
Escola privada de música fundada l’any 1919 per Alfred Cortot i Auguste Mangeot amb la finalitat de formar pedagogs i concertistes d’alt nivell en les diverses disciplines instrumentals i teòriques.
Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina