Resultats de la cerca

El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi

L’església de Sant Iscle, a la part alta de la poblado, és un edifici rectangular del segle XVIII al qual fa costat un baix i massís campanar de torre, que aprofita murs d’una església anterior a l’actual, potser d’època romànica, però en tot cas sense cap característica que mereixi destacar-se Una làpida de la façana de l’església recorda la resistència que el sometent local va fer als francesos els anys 1808-1809, cosa que salvà la població del saqueig El seu terme original anava del Montnegre a la mar i comprenia tot el terme actual de Canet de Mar La primitiva església,…

Molses de l’ordre de les politricals 1 Polytrichum commune a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b càpsula x 7 c fillidi x 7 d/e seccions transversal i lateral de lamelles x 350 2 P juniperinum a fillidi x 20 b secció transversal de lamelles x 350 3 Atrichum undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b fillidi x 20 4 Pogonatum aloides a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b fillidi x 20 5 P urnigerum a fillidi x 15 Miquel Alcaraz Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes…

Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…

La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de…

Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…

Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…