Resultats de la cerca

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

Al començament del mes de gener el Govern de Daniel Ortega va aprovar un decret llei de gran abast per prorrogar el mandat d’alguns dels principals càrrecs del país, amb la intenció de reforçar el poder del sandinisme en les institucions, incloent-hi el Consell Suprem Electoral i la Cort Suprema de Justícia Immediatament, l’oposició va acusar el Govern de fer un pas més cap a l’autoritarisme, i un any més la polarització va marcar l’agenda política nicaragüenca, que ja estava prou agitada en previsió de les eleccions generals del 2011 Durant els mesos següents hi va haver…

Després de guanyar les eleccions del novembre del 2011, marcades per la polèmica del frau denunciat per l'oposició, Daniel Ortega va iniciar al gener un segon mandat consecutiu com a president En aquesta ocasió, a més del poder executiu també tenia majoria absoluta a l'Assemblea Legislativa, que sumava al control del Consell Electoral i de la Cort Suprema de Justícia, i es produïa així una concentració de poder en mans dels sandinistes que es considera extraordinària Mentrestant l'oposició va quedar molt feble i molt dividida El líder del PLI, Fabio Gadea, que va quedar en segon…

Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia

El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74 Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana Finalment, fou lerrouxista

Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declina la concessió de la medalla al mèrit policial del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz Barrientos, que va desestimar els recursos de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N i que és l’encarregat de jutjar-los, justifica el refús per mantenir l’"aparença d’imparcialitat i independència"

Més de 80 morts en enfrontaments amb la policia és el resultat de les protestes a Nicaragua des del 18 d’abril, quan el govern aprovà retallades en les pensions i en les prestacions socials Tot i retirar-se la mesura, les protestes han continuat i reclamen la dimissió del govern i del president Ortega Amnistia Internacional denuncia atacs de paramilitars contra els manifestants i el dia 23 l’Organització d’Estats Americans demanà la celebració d’eleccions anticipades

Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual