Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Yves Bonnefoy
Art
Literatura francesa
Escriptor, traductor i crític i historiador de l'art i de la literatura francès.
Anà a estudiar filosofia a París on, atret pel surrealisme , es dedicà a la literatura El 1947 trencà amb el líder d'aquest moviment, André Breton , ruptura que es reflectí en els primers reculls de poemes, dels quals sobresurt Du mouvement de l’immobilité de Douve 1950, en el qual intentà connectar l'univers oníric amb la realitat quotidiana Altres fites de la seva obra poètica, que comprèn una trentena de títols són Hier régnant désert 1958, Pierre écrite 1959, Rue Traversière 1977, Récits en rêve 1987, Une autre époque de l’écriture 1993, L’encore aveugle 1997, La pluie d’été 1999, Le…
Vittorio Alfieri
Teatre
Dramaturg italià.
De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme…
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal…
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…
,
Scipió i Aníbal
Literatura catalana
Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.
Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…
KRTU
Literatura catalana
Segon llibre de proses poètiques de J.V. Foix, publicat el 1932.
Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Antoni Canals
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…
, ,
Jordi de Sant Jordi
Les dues primeres estrofes de la poesia Presoner, de Jordi de Sant Jordi, al foli 96 r del cançoner català
© Bibliothèque Nationale, París / Fototeca
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
Vida i obra Des de molt jove és documentat amb el càrrec palatí de cambrer reial fruí de la protecció d’Alfons el Magnànim El 1416, per ordre del rei, féu un viatge al regne de França el 1420 prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega, on coincidí amb altres personalitats literàries del moment, com Andreu Febrer i Ausiàs Marc, i en la qual fou adobat a novell cavaller i investit de la castellania de la Vall d’Uixó Participà en l’acció de Calvi i en el setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco…
,
Un viatge d’hivern
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Antoni Marí, publicat el 1989.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre és una estilització de l’experiència poètica a través del motiu del viatge travat per la tradició stilnovista i petrarquesca Sobre el fons biogràfic d’un jo que explora en l’hivern el seu dolor i la seva experiència de la mort, se’ns explica la transformació de la paraula en oblit i ombra De manera que el sentiment s’ordena a partir del model de Dant a la Vita nuova el viatger que arriba d’un camí apartat, perdut en les ombres, experimenta el fred de l’hivern, o el glaç del llenguatge No és, però, un cant de joventut, sinó un plany, un text que es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina