Resultats de la cerca

No es disposa actualment de notícies històriques documentals d’aquest temple, que degué dependre jurisdiccionalment del cenobi de Santa Maria de Meià A mitjan segle XVII, Roig i Jalpí la relaciona amb l’advocació de “ Nuestra Señora del Rosario, en el lugar de Garsola, suffraganea de Argentera ” Actualment és l’església parroquial del lloc de Gàrzola

Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya 1673-74, sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena 1674, i mestre d’aquesta capella 1684, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra

Fill de la cantant i ballarina Lola Flores Poeta del rock urbà, és l’autor de temes essencials de la música pop espanyola com La puerta de Alcalá , i també, fins a la seva mort, compositor de la majoria de les cançons de Rosario Flores Dins la seva discografia cal destacar Antonio 1980, Al caer el sol 1981, Gran Vía 1988 i Cosas mías 1994

Estudià ball andalús amb Realito 1928-34, dansa clàssica amb Ángel Pericet i ball flamenc amb Frasquillo Formà parella amb la ballarina Rosario durant uns quinze anys 1939-53 Fundà companyia pròpia el 1953, amb la qual actuà als EUA Adoptà i coreografià sonates d’Antoni Soler en el seu repertori Fou director del Ballet Nacional Español del 1977 al 1983 Intervingué en diversos films

Publicà Reloj de enamorados Primera parte 1566, cançoner on figuren diverses poesies d’ell en català, Historia y fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, Cuaderno espiritual 1577, vuit romanços pietosos i Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589, miracle del qual ell i el seu germà havien estat protagonistes i exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després travessa un…

Daniel Ortega i la seva esposa, Rosario Murillo, van guanyar les eleccions a la presidència i la vicepresidència de Nicaragua amb el 72% dels vots © César Pérez / Gobierno de Nicaragua Les eleccions generals van acaparar l’agenda política de l’any La capacitat d’arrossegament popular, gràcies al poder basat en el suport clientelista que ha acumulat el Front Sandinista d’Alliberament Nacional FSLN, juntament amb el control de les principals institucions del país –Parlament, poder judicial, policia i Forces Armades, Consell Suprem Electoral–, es va demostrar imbatible novament en…

Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades

Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998