Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis a primer terme L’escrostonament de l’arrebossat deixa veure a la part inferior del mur de l’absis el bonic aparell original M Anglada Sant Miquel d’Ordeig es troba a un parell de quilòmetres vers el cantó de ponent de la població de Vinyoles d’Orís i a l’esquerra de la riera de Talamanca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,7 —y 54,3 31 tdg 357543 Del quilòmetre 81 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra vers…

Situació Vista de la capçalera d’aquesta església, ara abandonada, on destaca una senzilla decoració a base de dobles arcuacions entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella és situada sota el puig de Sant Miquel prop de Can Tudó, a la banda meridional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG818104 S’accedeix a Rubió per la carretera que uneix la N-II amb Calaf per Copons Just a la fita del quilòmetre 55 hi ha el trencall que mena a Rubió Immediatament després del quilòmetre 2, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a Can Tudó, des d’on s’arriba a la capella per un camí…

Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…

Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat per la…

Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…

Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de ponent, amb la façana del temple i el campanar, d’època moderna M Catalán L’església es troba situada en un altiplà de la serralada que separa la Plana de Vic del Moianès, a 1008 m d’altitud, al cantó de ponent del Serrat de Sant Cugat i del Turó del Puig Estels, amb una bona vista panoràmica sobre la Plana de Vic i el cantó de llevant del Moianès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 31,6 —y 32,2 31 TDG 316322 Per la carretera N-141, de Manresa a Vic, just al trencant de…

Situació Una curiosa perspectiva, que potser es podrà repetir ben poc, de l’església, envoltada per les aigües del pantà de Sau J Pagans-TAVISA L’antiga església parroquial de Sant Romà de Sau, es trobava a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, a mig aire de la vall de Sau, avui inundada pel pantà de l’edifici generalment hom només podrà veure emergir la punta del campanar L’església només és visitable en anys de gran sequera, quan baixa el nivell de les aigües Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…