Sant Miquel d’Ordeig (les Masies de Voltregà)

Situació

Aspecte de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis a primer terme. L’escrostonament de l’arrebossat deixa veure a la part inferior del mur de l’absis el bonic aparell original.

M. Anglada

Sant Miquel d’Ordeig es troba a un parell de quilòmetres vers el cantó de ponent de la població de Vinyoles d’Orís i a l’esquerra de la riera de Talamanca. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-12 (294): x 35,7 —y 54,3 (31 tdg 357543).

Del quilòmetre 81 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra vers ponent, surt una pista que en 1,2 km hi mena. (MAB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Voltregà, al lloc d’Ordeig, que fou un punt d’intensa població rural, la qual cosa motivà que aquest edifici inicialment tingués funcions parroquials que perdé per esdevenir sufragània de la parròquia de Vinyoles d’Orís. La seva dependència passà al monestir de Santa Maria d’Amer, al qual pertangué fins a l’exclaustració.

El castell de Voltregà començà a aparèixer en la documentació el 902, quan una dona anomenada Sabrosa vengué a Bel·ló i a la seva muller Eguisana uns béns situats a l’apèndix del castell de Voltregà, al terme de la vila d’Orriols.

El lloc d’Ordeig es documenta el 975 quan Geldran i la seva muller Gondesalva vengueren al senyor Unifred diversos béns situats al terme d’Orís, a la vila de Vinyoles, que pel costat de migdia afrontava amb la vila d’Ordeig (villa Ordege).

L’existència de l’església de Sant Miquel es constata el 1059, quan el noble Miró Foguet, que més tard havia d’ésser senyor del castell de Voltregà, dona l’església de Sant Miquel amb el domini de la quadra d’Ordeig al monestir de Santa Maria d’Amer. Aquesta cessió fou confirmada pel mateix Miró Foguet l’any 1077. Així l’església de Sant Miquel passà a dependre del monestir d’Amer, al qual estigué vinculada fins a l’exclaustració del 1835.

Els monjos del monestir d’Amer feren reedificar l’església, que fou consagrada l’any 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, que havia estat abat d’aquest monestir anys abans.

No sabem des de quan, però sí que anteriorment al 1154 l’església de Sant Miquel d’Ordeig tenia funcions parroquials, situació de la qual encara gaudia l’any 1330, quan el bisbe Galceran Sacosta la visità.

Segurament a causa del despoblament de la pesta negra del 1348 perdé aquestes prerrogatives, així en la talla feta el 1361 pel cardenal de Bolonya ja no apareix entre les parròquies relacionades, per la pèrdua de les funcions parroquials. Quedà vinculada com a sufragània de Sant Esteve de Vinyoles d’Orís, situació que manté avui dia.

L’any 1618 es construí un portal nou de tipus barroc al mur de ponent i se suprimí la porta de migdia, on hi ha adossat un cos d’edificació que enllaça l’església amb el mas Soler vell. El 1654 incendiaren l’església i fou cremat un retaule gòtic que el 1460 havia pintat el mestre barceloní Jaume Mesqueró. El 1724 el bisbe manà enlluir-la i fer un altar nou, que va ser destruït el 1936 en ser profanada l’església. El 1978 fou restaurada traient un retaule que tapava la conca de l’absis i s’ha netejat l’interior del guix que cobria els murs romànics, la qual cosa fa que el seu estat actual sigui bo i estigui oberta al culte. (APF-ABC)

Església

Planta (a dalt) i secció transversal (a baix), a escala 1:200, de l’església, on s’aprecia la seva estructura allargassada, ampliada vers el cantó de ponent i amb un arc toral, situat asimètricament, que contribueix a definir el presbiteri actual.

M. Anglada

L’església és una nau rectangular, molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular, que s’hi obre mitjançant un simple plec, i coberta per una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral, menys apuntat que el perfil de la volta, i que se situa molt a la vora de l’absis.

La porta original, avui aparedada, s’obria al mur de migjorn, però fou substituïda per una nova porta quan fou refeta la façana de ponent l’any 1618. Sobre aquesta façana de ponent també en aquesta època fou bastit un campanar d’espadanya de dos ulls.

A l’absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada, la qual per la cara exterior forma una arquivolta.

Exteriorment, tot l’edifici és arrebossat i orfe de qualsevol ornamentació, llevat de la porta barroca i un senzill ràfec a l’absis. L’interior fou repicat arran d’unes obres de “restauració” efectuades l’any 1978. Presenta un aparell de carreuons simplement escairats, agafats amb argamassa i disposats en filades uniformes i regulars. L’estructura de la volta palesa els modes de construcció propis del segle XII, coexistint amb una estructura de murs, encara dins la tradició constructiva del segle XI. (JAA)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 27 d’octubre de 1946.
  • Antoni Pladevall: Sant Miquel d’Ordeig, “Hoja Diocesana”, Vic 18 de juny de 1978.
  • Antoni Pladevall: Masies de Voltregà, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 1 (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 160. (DAG)