Situació
Vista de la capçalera d’aquesta església, ara abandonada, on destaca una senzilla decoració a base de dobles arcuacions entre lesenes.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Aquesta capella és situada sota el puig de Sant Miquel prop de Can Tudó, a la banda meridional del terme.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG818104.
S’accedeix a Rubió per la carretera que uneix la N-II amb Calaf per Copons. Just a la fita del quilòmetre 55 hi ha el trencall que mena a Rubió. Immediatament després del quilòmetre 2, a mà dreta, s’inicia un camí carreter que mena a Can Tudó, des d’on s’arriba a la capella per un camí ben marcat. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell d’Ardesa. Molt aviat adquirí funcions parroquials, si bé posteriorment deixà d’exercir-ne.
El castell d’Ardesa es documenta a partir de l’any 989, en una venda feta per Sala i la seva muller Trasgonça al bisbe Sala de la Seu d’Urgell d’un alou situat en el castell d’Òdena. Consta que aquest alou afrontava amb el castell d’Ardesa.
L’església es documenta l’any 1082 en el testament sagramental de Bernat Ramon, el qual deixà 10 unces d’or a l’església de Sant Pere d’Ardesa. L’any 1192 es consagrà i es dotà novament l’església.
Les funcions parroquials es constaten a partir de l’aparició de la parròquia d’Ardesa en una llista parroquial del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050. En una altra llista de mitjan segle XII torna a constar-hi. Posteriorment, no apareix en cap llista parroquial, ni fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta l’any 1331 quan visità aquest sector. Segurament durant el segle XIII o el principi del XIV deixà d’exercir funcions parroquials i passà a ser una sufragània de la parròquia de Santa Maria de Rubió. Actualment el seu estat és deplorable. (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici abandonat i amb la coberta esfondrada, que s’alça a partir d’un pla format per una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular precedit per uns simples ressalts (un per banda) que formen la degradació amb la nau.
Més tard (segurament quan s’abarrocaren els paraments interiors), tal com encara es pot veure ara, aquesta primitiva disposició fou alterada, ja que l’absis fou tapiat amb un envà i s’avançà el presbiteri, delimitat per un ampli graó.
Actualment, la nau apareix sense coberta, tot i que en resten uns vestigis corresponents a la darrera que hi hagué, feta, segons les restes que en queden, amb una volta enrajolada. Un cas semblant succeeix a l’absis, on la volta actual, recoberta de guix i reforçada amb nervacions, també és feta amb rajoles. Però en aquest darrer cas és possible que, camuflada sobre la segona, encara s’hi allotgi la primitiva, resolta, segons l’estructura de l’absis, amb una volta de pedra d’un quart d’esfera.
En els paraments actuals sembla que es poden endevinar uns vestigis corresponents a uns ressalts, encastats als laterals, que devien sostenir uns arcs de reforç en algun dels sistemes de coberta utilitzats per a aixoplugar la nau.
L’església era il·luminada per tres finestres obertes a l’absis (una a cada compartiment) i dues més repartides una al mur nord i l’altra al de ponent, de característiques semblants, totes tenen doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt adovellats.
S’accedeix a l’interior de la capella a través d’un portal (amb arc adovellat i arquivolta), obert al mur sud, que manllevà la seva funció a un altre, ara obturat, situat al mur nord, que és rematat amb un arc de mig punt adovellat.
Els únics elements decoratius es troben a la capçalera, on a la part superior hi ha tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, amb una alta socolada a la base. El campanar, que ha estat refet, és d’espadanya i corona el mur de ponent.
L’aparell ha estat obrat amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats, però disposats en filades horitzontals, més ben definides a la nau, on, d’altra banda, els carreus en conjunt són més ben esvorellats.
Dins el context de l’obra romànica es constaten bàsicament dues etapes constructives. La primera, que afecta l’absis, respon encara a la primitiva construcció, obrada segurament cap a la meitat del segle XI, mentre que la segona, que abasta la nau, obeeix a un adobament portat a terme al final del segle XII; en aquesta època, un cop renovat l’edifici parcialment, es va realitzar una nova dotació i consagració (1192).
En un moment donat devia esfondrar-se la volta de pedra, ja que, segons les notícies històriques, el bisbe Antoni Pasqual, en una visita efectuada l’any 1685, manà reparar la coberta de fusta que hi havia, que fou substituïda segurament poc després per una altra de rajoles. En aquell moment probablement també s’hi devien realitzar les darreres remodelacions, que afectaren sobretot els paraments interiors, que foren totalment abarrocats.
Aquesta capella, sense culte des del 1936, es troba abandonada del tot i desabrigada. No és estrany que la seva degradació sigui progressiva si hom no hi posa remei, cosa que es podria evitar, si més no com a mesura urgent, tan sols amb la confecció d’una nova coberta.
Anteriorment, ja devia haver amenaçat ruïna, per tal com s’observa un contrafort situat entre la porta i la capçalera. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1969-79, núm. 3293
- García, 1971, pàg. 5
- Buron, 1980, pàg. 90