Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Sin
Poble
Poble (1 218 m alt.) i antic municipi (fins el 1970) del terme de Tella-Sin, de la vall de Gistau, a Sobrarb (Aragó), en un coster, al vessant de la dreta del barranc de la Salina.
la Fova de Terrantona
Sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca que, juntament amb les valls de Gistau i de Bielsa, havia pertangut des del segle XI al comtat de Ribagorça i des del segle XIII al Principat de Catalunya.
Amb tot, a partir del 1310 restà exclosa del territori ribagorçà, bé que en la part que no depenia de l’abadia nullius de Sant Victorià d’Assan restà vinculat al bisbat de Lleida arxiprestat de la Fova fins a la creació del bisbat de Barbastre 1573 Des d’abans del 1970 la Fova cast La Fueva és el nom d’un nou municipi 218,9 km 2 626 h 1999
Castell de Viu de Llevata (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Viu de Llevata ESG Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs Mapa 33-10 214 Situació 31TCG203933 El poble de Viu de Llevata és a uns 29 km de la Pobla de Segur, per la carretera N-260, que es dirigeix vers…
Boïl

Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…
Santa Maria de Grostan (Graus)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, de grans proporcions ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria presideix el grup de cases que conformen el poble abandonat de Grostan, el qual és situat al nord-oest de la vila de Graus, en un esperó de la serra de Grostan i a la riba esquerra del barranc homònim Mapa 31-11250 Situació 31TBG785766 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 37 Aquesta pista s’enfila fins a la base del serrat on hi ha el poble, a penes visible, i on cal deixar el vehicle i pujar al cim per…
regne de Navarra

Els reis de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…
L’organització territorial i política del territori de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…
Els bisbes de Ribagorça-Roda
Art romànic
Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…
castell de Montclús
Castell
Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del s XIX.
Era centre de la senyoria de Montclús La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús , d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça
vall de Gistau
Vall del Pirineu central aragonès, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, a la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al N pel massís del mont Perdut, a l’E pel de Posets i a l’W pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.
Al SW la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, on aflueix la vall de la Comuna per la dreta Comprèn els municipis de Sant Joan de Plan, Plan amb Serveto i Saravillo, Gistaín i l’antic de Sin La capital és la vila de Plan Té recursos hidroelèctrics i miners galena i cobalt Formà part del bisbat de Roda 1080 - 1149, de Lleida 1149 - 1571 i fins al 1305 del Principat de Catalunya