Resultats de la cerca

Per aquest acord, que consagrava la victòria anglesa sobre França i Espanya, França cedí a Anglaterra el Canadà i l’est de la Louisiana, i abandonà el Senegal, la Dominica, Saint Vincent, Tobago i Grenada, i Menorca retornà als anglesos, als quals havia estat arrabassada el 1756 Espanya, al seu torn, cedí Florida a Anglaterra i, en compensació, rebé de França l’oest de la Louisiana

Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat

Essent ermità, fou elegit abat de Sant Simforià d’Autun i, més tard, bisbe de París i capellà major del rei Khildebert I, després d’haver-lo convertit Fou enterrat al monestir de Saint-Vincent, fundat per ell, que després prengué el nom de Saint-Germain-des-Prés Li foren atribuïdes dues cartes que són un document molt important de la litúrgia gallicana  La seva festa se celebra el 28 de maig

Vincent Zigas i DCarleton Gajdusek descobriren en la població fore de Nova Guinea, l’any 1957, una malaltia que cursava amb dificultats progressives per a caminar, asseure's, mastegar, etc, i en què els afectats morien en el termini d’uns sis mesos Sembla que la transmissió de la malaltia es produïa pel costum caníbal d’aquest poble d’honrar els seus morts menjant-se'n el cervell Aquesta pràctica fou prohibida i el kuru pràcticament desaparegué

És conegut com a creador del rock impactant, gènere que inicià amb el grup Alice Cooper, nom que mantingué quan inicià la seva carrera en solitari en dissoldre’s el grup el 1974 Els seus shows causaven impacte pels elements utilitzats cadires elèctriques, boes, sang falsa i guillotines Pel que fa a la música, interpretà un heavy-metal auster, sense gaires pretensions El seu primer disc fou Pretties for you 1969 Sota la producció de Bob Ezrin, tingué un gran èxit al principi dels anys setanta Posteriorment, però, a causa de l’alcoholisme, i també pel canvi de modes musicals, perdé popularitat…

Amb les seves nou novelles de realisme poètic aconseguí de mostrar els aspectes trists i còmics de l’estructura classista anglesa De títol esquemàtic totes elles, la més famosa és Loving 1945, i entre les restants cal esmentar Blindness 1926, Party Going 1939, Nothing 1950 També és autor d’una autobiografia, Pack My Bag 1940

Estudià piano amb Marie Panthès al Conservatori de Ginebra i amb Isidor Philipp al Conservatori de París Al mateix temps fou alumna de Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A París conegué Wanda Landowska, amb qui estudià clavicèmbal i de la qual fou una de les alumnes predilectes Desenvolupà una carrera de solista i oferí concerts a Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i Europa Fou la primera professora de clavicèmbal del Conservatori de Ginebra 1936 GF Malipiero i F Martin li dedicaren algunes obres

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general, qualificador del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei, dels papes i de la Inquisició romana Tractà el tema en dues obres en llatí i una en castellà, Breve relación de la expulsión de los moriscos del Reino de Valencia , totes tres publicades a València el 1610 També és autor d’una Crónica de los moros de España València 1618 i d’obres religioses Bibliografia Vincent, B i Benítez Sánchez-Blanco, R 2001 Vegeu bibliografia

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema de Verdaguer

Inicià els estudis musicals a Granollers, i més tard els amplià a l’Acadèmia Granados Fou deixeble d’Enric Morera a Barcelona i de Vincent d’Indy a París Director de la Banda Municipal i del Conservatori de Música de Vic, dirigí també l’Orfeó Vigatà El 1922 es traslladà a Madrid per dedicar-se a la direcció d’orquestres de teatre En el catàleg de la seva obra es poden trobar diferents sarsueles, com El cant del pirata 1912 i La emboscada , estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires el 1929