Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Albert Jorquera Fortià
Futbol
Porter de futbol.
S’inicià en els equips inferiors del Vilobí, i aviat passà al FC Barcelona Fou cedit al Ceuta i al Mataró i la campanya 2002-03 retornà al Barcelona B La temporada següent accedí a la plantilla del primer equip del Barça Hi romangué sis temporades, fins a l’edició 2008-09, i disputà 24 partits Fou tres vegades campió de Lliga 2005, 2006, 2009, una de la Copa del Rei 2009, dues de la Lliga de Campions 2006, 2009, dues de la Supercopa d’Espanya 2005, 2006 i tres de la Copa Catalunya 2003, 2004, 2006 La temporada 2009-10 defensà la porteria del Girona FC, a segona A, i a continuació es retirà…
V.E. Garcia Marià
Excursionisme
Excursionista.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursio-nista Barcelonès És una de les grans referències de l’excursionisme català Accedí a la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya l’any 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, des d’on establí les bases per a les assegurances en els accidents excursionistes de muntanya, esquí o viatges collectius organitzats per les seves entitats Fou un dels pioners del concepte de l’excursionisme esportiu i collaborà en la primera cursa de muntanya que, entre els anys 1915 i 1929, travessà el Montseny d’Aiguafreda a…
Josep Fusté Noguera
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada 1969-70 El 15 juliol de…
Josep Maria Salvadó i Val

Josep Maria Salvadó i Val
Arxiu Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Darder i directiu conegut amb el nom de Tito.
El 2006 inicià l’activitat esportiva a Tarragona amb els Cossetans Club de Dards, entitat constituïda formalment el 2008 Des del mateix 2008 es vinculà a la Federació Catalana de Dards com a vocal de comunicació i premsa L’any 2009 fou nomenat delegat territorial a Tarragona i organitzà les primeres lligues regulars de la Divisió de Tarragona L’any 2010 accedí a la vicepresidència de la federació i impulsà un nou calendari català de competicions amb la introducció de competicions internacionals, com ara el Catalonia Open Darts, el FCD Anniversary Open i el Destí Winmau Masters Mundial D’ençà…
Pietro Parolin
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del Vaticà en…
Poul Holmskov Schlüter
Política
Polític danès.
Líder del moviment dels joves conservadors 1951 i diputat des del 1964, entre els anys 1971 i 1974 fou membre del Consell d’Europa, i a partir del 1974, president del partit conservador, el qual convertí en la segona força política del país L’any 1982 accedí a la presidència del govern, càrrec per al qual resultà reelegit el 1984, el 1987, el 1988 i el 1990 El 1993 dimití el càrrec, acusat d’un afer de corrupció Entre el 1994 i el 1999 fou membre del Parlament Europeu, on ocupà el càrrec de vicepresident 1994-97 L’any 2004 cofundà el primer grup d’experts danès de lliure mercat CEPOS Publicà…
Dario Argento
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996, Il fantasma…
Robert Benton
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Influït pels nous corrents de renovació cinematogràfica que arribaven d’Europa, començà en el món del cinema com a guionista de Bonnie and Clyde 1967, d’Arthur Penn, juntament amb David Newman, amb qui formà una prestigiosa parella d’escriptors També escriviren plegats els guions de There Was a Crooked Man 1970, de Joseph L Mankiewicz What’s Up, Doc 1972, de Peter Bogdanovich, i Superman 1979, de Richard Donner Accedí a la direcció amb el western Bad Company 1972, i després realitzà The Late Show 1977, Kramer vs Kramer 1979, Still of the Night 1982, Places in the Heart 1984, Nadine 1987,…
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…
Teobald II de Navarra
Història
Rei de Navarra (1253-70) i comte de Xampanya (Teobald V) i de Brie.
Fill de Teobald I de Navarra i de Margarida de Borbó Accedí al tron navarrès sota la regència de la seva mare, que signà el tractat de Tudela 1253 amb l’infant Alfons d’Aragó, que fou ratificat per Jaume I de Catalunya-Aragó a Monteagudo 1254 aquesta aliança permeté la intervenció de Jaume I per evitar la invasió castellana a Navarra i arranjar les diferències amb Castella a la pau de Sòria 1256, signada entre Alfons X de Castella i Jaume I, en nom propi i en el del rei de Navarra Participà a la croada de Lluís IX de França contra Tunis 1270, i morí en el camí de tornada a Navarra El succeí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina