Resultats de la cerca

Estudià amb GCh Wagenseil A partir del 1760 es convertí en el clavicembalista de l’orquestra de la cort del príncep Louis-François de Bourbon-Conti, a París La seva producció estigué quasi íntegrament dedicada a gèneres instrumentals Compongué nombroses sonates, tant per a clavicèmbal sol com per a agrupacions de dos, tres o quatre instrumentistes En aquestes obres s’observa una interessant evolució a partir de l’antiga sonata del Barroc tardà El clavicèmbal ja no resta subordinat a altres instruments, sinó que fins i tot pren un protagonisme absolut Adopta sonoritats orquestrals…

Durant tota la seva carrera fou membre de diverses agrupacions musicals de caràcter municipal Fins el 1664 serví com a instrumentista de vent i corda a Leipzig Descontent, pel que sembla, de la seva posició, intentà millorar-la optant al lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, però la seva experiència com a músic municipal no li serví per a obtenir el càrrec El 1681 es traslladà a Bautzen, on romangué fins a la seva mort L’aportació més important de Pezel a la història de la música són les seves dues colleccions de sonates per a conjunts de cornetes i trombons,…

Participà en la tercera croada formant part del seguici del rei de França Es conserven vint cançons seves, dinou de les quals amb música, i moltes en diverses versions Les tençons Amis Richard, j’eüsse bien mestier i A vous mesire Gautier , en què dialoga amb Richard de Fournival, i dues cançons dedicades a Gace Brulé manifesten la seva relació amb altres trobadors La resta de la seva producció la formen les chansons courtoises i tres descorts , que són els primers que es coneixen La producció de Gautier és una de les més originals dins el moviment dels trobadors Les estrofes acostumen a ser…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964…

Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual…

Es formà al Royal Manchester College of Music i a la Universitat de Manchester Fou membre de l’orquestra de la Royal Opera House en 1958-63 i, posteriorment, de la Royal Philharmonic Orchestra 1963-69 i de la London Sinfonietta 1968-71 Des del 1970 compaginà la seva activitat concertística amb la direcció d’orquestra i, entre moltes altres agrupacions, dirigí la London Sinfonietta, amb la qual feu una gira pel Japó, i l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm El 1978 dirigí l’estrena de Le grand macabre , de G Ligeti, a la capital sueca Del 1985 al 1988 fou director principal convidat…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

Constituïda a Manresa el 5 de juny de 1982, té per finalitat essencial impulsar i coordinar les activitats corals de tipus collectiu de les entitats federades i, complementàriament, assessorar i orientar les agrupacions adherides i promoure noves entitats corals Prové del Secretariat dels Orfeons de Catalunya 1959-82, successor, al seu torn, de la Germanor dels Orfeons de Catalunya 1918-39 La personalitat jurídica li és reconeguda, també, en la seva condició de membre —com a moviment nacional— d’ Europa Cantat  Federació Europea de Joves Cors i de la Federació Internacional per a…

Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al segle III, aC…

Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i…