Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
sarsaparrella
Alimentació
Aroma preparat amb olis de sassafràs i d’un bedoll, Betula lenta, emprat per a fer-ne una beguda no alcohòlica.
Les begudes refrescants, estimulants i alcohòliques
Les begudes refrescants són líquids que s’elaboren industrialment a base d’aigua, extractes d’algun fruit i amb l’addició de diferents productes químics, com ara edulcorants, saboritzants, colorants i sucres Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades" i les "aigües tòniques" Són considerades aliments per llur valor calòric, però llur qualitat nutritiva és molt escassa, ja que no contenen pràcticament altres nutrients, amb l’excepció de glúcids simples Les begudes " lighf ” per la seva banda, s’elaboren amb edulcorants sintètics, com ara la sacarina o el…
cacau
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…
pulque
Alimentació
Beguda alcohòlica (6-8% d’alcohol) obtinguda per fermentació del suc ensucrat de l’atzavara, típica de Mèxic i de l’Amèrica Central.
fernet
Begudes destil·lades
Licor d’alta graduació alcohòlica, tònic i digestiu, fet amb diferents substàncies vegetals (àloes, ruibarbre, genciana, quina, etc), macerades i diluïdes en alcohol.
El destillà per primera vegada Bernardino Branca, el 1845, en una petita fassina de Milà
palo
Alimentació
Beguda alcohòlica pròpia de Mallorca i Eivissa elaborada a base de quina amb arrels de vinagrella, i amb addició d’aiguardent, sucre i aigua.
daiquiri
Begudes destil·lades
Beguda alcohòlica d’origen cubà a base de rom blanc, al qual hom afegeix xarop de sucre de canya, suc de llimona i glaç picat.
Hom agita els ingredients en una coctelera i se serveix en una copa gebrada
amargant
Alimentació
Beguda alcohòlica de sabor amarg, elaborada a base de diverses substàncies: quina, extrets de pell de taronja o de llimona, extrets d’arrel de genciana, etc.
Els amargants són emprats principalment com a aperitius
Alcohol de cereal
Aquella bromera turbulenta resultava impredicible El cup, com la tassa immensa d’un “capuccino” acabat de preparar, sobreeixia d’escuma tèbia i palpitant Resultava inexplicable la bullida tumultuosa, l’escalfor progressiva, aquella crema desbordada Passava tot sol Ells, simplement, havien transferit una mica de bromera d’anteriors fermentacions al seu brou dolcenc acabat de macerar Celadors de rituals empírics que guardaven gelosament, governaven un procés que no podien pas entendre Mig artistes i mig mags, feien de l’herència i la intuïció veritable coneixement habilidós Eren els mestres…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…