Resultats de la cerca

L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella in apendicio de Pardinella, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016 El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X així l’any 988 el comte Borrell permutà amb el bisbe Salla d’…

Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb…

Església parroquial del poble d’Isòvol, situat a l’estret del mateix nom, a la riba dreta del riu Segre El lloc és esmentat des de l’any 965, que el comte Sunifred II de Cerdanya deixà en testament al seu germà Oliba diversos alous a Llívia i a Isòvol Isogal La villa d’Isòvol fou dels comtes de Cerdanya fins que Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Cerdanya la llegà al monestir de Ripoll en el seu testament del 1131 Ripoll encara era senyor d’Isòvol el 1313 La parròquia d’Isòvol no és esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i, de fet, no se’n tenen notícies directes fins a…

Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als esposos Arnau de…

L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou…

Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena,…

Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu fill Arnau…

Aquesta torre es trobava dins el terme del castell de la Guàrdia de Montserrat, a prop de l’església de Sant Miquel de Vilaclara El terme del castell es troba documentat a partir de l’any 931 En aquest any, Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien a Collbató, en el terme del castell de la Guàrdia, a Almodavar En una data desconeguda un membre de la família dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès el lloc de Vilaclara amb l’església de Sant Miquel i una torre Encara que el document…

La vila de Gessum és citada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals hi consta un alou “in apendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam…” La primera referència relativa al castell del Ges no es troba fins ben entrat el segle XIII Era propietat del capítol d’Urgell, i controlava un dels principals accessos a la vall de Lavansa El lloc de Ges pertanyia a la canònica de la Seu d’Urgell, i com a tal apareix esmentada en el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle…

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, entre les…