Resultats de la cerca

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena…

Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix sarcòfag Som,…

Posteriorment, a Turquia prengué el sentit de cap militar o civil A Algèria, sota l’administració turca, designà el comandant de les tropes de geníssers que del 1659 al 1671 s’apoderà del govern, i deixà als paixàs només atribucions honorífiques Sota l’administració francesa, aquest títol fou superior al de caid El títol d’agà passà als països islàmics orientals

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Vida Fill d’ Augusto Algueró Algueró Simultaniejà els estudis de medicina amb els de música al Conservatori Municipal de Barcelona, i es decantà per la professió musical Fou un dels compositors catalans de música lleugera més prolífics del segle XX, i s’especialitzà sobretot en el gènere melòdic i romàntic, en el qual compongué des dels anys seixanta un gran nombre de cançons que interpretaren cantants de gran projecció a l’Estat espanyol, entre d’altres  Carmen Sevilla , amb qui estigué casat 1961-74, Karina, Mari Trini, etc Entre els seus èxits destaquen Penélope 1969, que cantà Joan…

Vida El seu primer treball com a operador fou El frente y la retaguardia 1937, Joaquín Giner, un curt rodat en plena guerra civil, que fou seguit per Catalunya màrtir 1938, collectiu Anys més tard debutà com a director de fotografia amb Emilio Foriscot a Quién me compra un lío 1940, d’Ignasi F Iquino, el primer de set films consecutius que feu amb aquest director El fet que Iquino fos productor i director alhora i que els seus pressupostos fossin sempre ajustats, feu de S Perera un professional tot terreny En una època 1940 i 1950 en què predominaren les produccions modestes, el seu talent,…

Els seus personatges, sovint antitètics, acostumen a participar d’una mateixa experiència el nazisme, la guerra i la postguerra, i conserven la malenconia d’un passat irrecuperable El llenguatge és senzill, irònic i moralitzant Destaquen les narracions curtes Doctor Murkes gesammeltes Schweigen ‘Silencis complets del Doctor Murke’, 1958 i les novelles Und sagte kein einziges Wort ‘Sense dir res’, 1953, Haus ohne Hüter ‘Casa sense amo’, 1954, Billard um halb zehn ‘Billar a dos quarts de deu’, 1959, Ansichten eines Clowns ‘Opinions d’un pallasso’, 1963, Ende einer Dienstfahrt ‘Fi d…

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig correspon a…

Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d Ultinella Bernardí…