Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
handbol platja

Partit corresponent al Campionat de Catalunya d’handbol platja femení
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Modalitat d’handbol que juguen dos equips de quatre jugadors cadascun sobre un terreny de joc de sorra de platja (27×12m)
Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista…
Club Gimnàstic de Tarragona

Equip del Club Gimnàstic de Tarragona que l’11 de gener de 1948 guanyà el Real Madrid en un partit de primera divisió
© CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Esport general
Entitat esportiva fundada el 1886 a Tarragona, popularment coneguda amb el nom de Nàstic.
És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--, el frontó…
,
Els musulmans a les Balears
L’any 1232, Jaume I concloïa les operacions de conquesta de Mallorca en obtenir la submissió d’un grup de musulmans refugiats a les muntanyes A partir d’aleshores, les Balears oferiren un panorama sociopolític peculiar El rei detingué el domini feudal sobre l’arxipèlag i va lliurar privilegis que afectaren les Illes, tot i que la seva sobirania es trobava mediatitzada per la concessió de Mallorca a l’infant de Portugal, pel tractat de vassallatge de Menorca ambdós del 1231 i perquè Eivissa es mantenia sota control musulmà En resum, doncs, Jaume I governava un territori amb una població…
Vallirana
Vista de Vallirana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al límit amb l’Alt Penedès i Garraf.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de…
taquigrafia
Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…
cens
Sociologia
Demografia
Llista oficial o patró estadístic de la població, que constitueix una de les fonts essencials per al coneixement d’un país i és una de les claus de les investigacions demogràfiques, econòmiques i socials que s’hi refereixen.
Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Exercí la pràctica jurídica alternant-la amb la seva gran passió, l’arqueologia, a més de l’epigrafia, la numismàtica i la història Fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de…
Joan Coromines i Vigneaux
Historiografia catalana
Filòleg romanista.
Vida i obra Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció El més gran de vuit germans, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Els seus mestres foren Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau i d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina