Resultats de la cerca

Fou creat per  Feliu Formosa , que fou també el primer director dramàtic, juntament amb Francesc Nello La sigla CICF del nom prové del primer local cedit al grup, el Centre d’Influència Catòlica Femenina El 1967 participà en l’operació coneguda com a off-Barcelona , amb la qual s’endegà una temporada teatral fora del circuit oficial a l’Aliança del Poble Nou, representant unes estrenes d’una gran qualitat  Els baixos fons , de Maksim Gor’kij, i Les noces de Fígaro , de Beaumarchais Representaren també La cova del drac Txaf 1966, Simfonia americana 1966,  L’Arca de Noè al port d’Hamburg 1966…

Signa la seva obra amb els seus cognoms Espido Freire Estudià música i es llicencià en filologia anglesa a la Universitat de Deusto És una autora polifacètica que ha conreat diversos camps l’assaig  Primer amor , 2000  Cuando comer es un infierno , 2002  Querida Jane, querida Charlotte , 2004  Mileuristas Retrato de la generación de los mil euros , 2006  La generación de las mil emociones Mileuristas II , 2008  Hijos del fin del mundo De Roncesvalles a Finisterre , 2009, premi Llanes de Viajes  Los malos del cuento Cómo sobrevivir entre personas tóxicas , 2013  Quería volar , 2014  Para vos…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al…

Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…

En el decurs dels treballs de restauració del palau Pallejà aparegueren, a l’octubre del 1997, les restes d’un important conjunt de pintures murals Aquest edifici, situat al carrer de Lledó, 4, ha estat esmentat ocasionalment i de manera errònia amb el nom de palau Fiveller, tot suposant que Joan de Fiveller i de Santcliment, conseller de la ciutat de Barcelona, hi havia viscut L’estança que acollí aquestes pintures havia tingut una alçada de 7,25 m La paret oest feia 5,10 m d’amplada, i la paret orientada a nord, més de 14 m A la paret sud, quatre grans arcades obrien aquest espai al pati…

És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i Malta, de…

Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…